diumenge, 22 de desembre de 2019

MONESTIR DE SANT PERE DE LES MALESES. LA POBLA DE SEGUR. EL PALLARS JUSSÀ. LLEIDA

El Raul Pastó Ceballos em feia arribar fotografies del runam del que fou Monestir de Sant Pere de les Maleses.


L'antic cenobi, advocat primer a Sant Andreu i possiblement a partir del segle XI a Sant Pere és situat en una balma. El seu accés és difícil, el barranc de Sant Pere, que desguassa a la Noguera Pallaresa a la boca sud del túnel de Sant Pere, és impracticable. Pot seguir-se un corriol que surt un centenar de metres més amunt de la boca nord del mateix túnel (indicat) i que s'enfila sobre el rocam de Collegats i entra a la vall de Sant Pere, primer pel marge esquerre i després al dret fins que hom arriba davant del monestir, cal passar el rierol altre cop per arribar-hi. El recorregut ocupa poc més d'una hora

Patrimoni Gencat en diu ; ruïnes del monestir que ocupen gran balma.

L'església, la part més conservada, és situada a l'extrem oriental d'aquesta.

És de planta rectangular, d'uns 11 metres de llargada i amb una amplada de 6,7 meteres als peus de la nau i 7,5 metres prop dels absis semicirculars que la rematen per l'est. Són dos, un de 6,5 metres d'amplada x 2,3 metres de profunditat, situat a la part externa de la balma, i una petita absidiola igualment semicircular de 1,15 metres d'ample i 1,25 metres de profunditat, adossada directament a la paret rocosa de la balma. Ambdós s'obren sota arcs torals.

En els murs interns són visibles restes de les pintures murals desaparegudes que els decoraven.

Tancava la balma, oberta a migdia, una paret avui en part colgada pels enderrocs i en part desapareguda.

La balma serveix de sostre natural i només existí un llosat per a protegir el punt d'unió entre la roca i el mur de migdia, del que encara és visible un solc al llarg de tota la balma que conserva encara en alguns punts lloses encastades. Ressegueix la paret rocosa una banqueta formada per dues filades de carreus tallats. Un mur separa l'extrem de la nau d'un altre àmbit, segurament un atri en el que s'obre la porta d'accés a les construccions de la balma. Es tracta d'un arc de mig punt que amida 1 metre a l'intradós i 1,6 metres a l'extradós, construït amb grans blocs de pedra tallada lleugerament trapezoïdals i petites lloses que ocupen els espais intermedis. Al costat d'aquest arc es conserva un pany de paret més alt en el que s'obren a la part baixa una estreta espitllera i en el pis superior una ampla finestra. A continuació d'aquest atri es disposen, fins l'extrem occidental de la balma, que es va estrenyent, una sèrie de cinc àmbits separats per murs paral·lels que actualment conserven una alçada màxima d'un metre.

En diversos punts s'observa que la paret rocosa anava revestida d'una capa d'estuc que evitava humitats i li donava una aparença més llisa. Actualment el terra apareix ple d'enderrocs entre els que destaquen un bon nombre de blocs de pedra ben tallats i escairats. A l'exterior de la balma, amagats per la densa vegetació, s'observen també alguns murs.

Podeu anar amb tota tranquil·litat a la Pobla de Segur, emprant l’afirmació que reitera arreu de Catalunya el Joaquim Masferrer i Cabra (Sant Feliu de Buixalleu, 22 de juny de 1971), els veïns ‘son molt bona gent’; recordeu sempre que totes les regles tenen almenys una excepció.

Cap comentari: