dilluns, 9 de març de 2020

VIATGES A LA CARTA. BIBLIOTECA MUSEU VICTOR BALAGUER CIRERA. VILANOVA I LA GELTRÚ. EL GARRAF

El Pere Albert Carreño i el Juan Navazo Montero visitaven l’edifici de la Biblioteca Museu Victor Balager de Vilanova i la Geltrú


Patrimoni Gencat en diu ; edifici aïllat que, juntament amb la casa Teresa, forma un conjunt envoltat per un ampli jardí i situat prop de l'estació del ferrocarril. És un edifici de planta complexa, resultat de les nombroses ampliacions que ha experimentat. És de dues plantes al cos central posterior i d'una a la resta. La coberta és a quatre vessants, plana o de volta de canó rebaixada. Sobresurt de la construcció una llanterna en forma de cúpula semiesfèrica amb tambor cilíndric damunt una base octogonal. La façana principal és simètrica. Presenta un pòrtic d'accés centrat, amb frontó circular amb relleus. Als costats s'obren finestres dobles allindades i separades per pilastres acabades en capitells campaniformes que recorren tota la façana. Els paraments presenten esgrafiats. Una cornisa perimetral amb palmetes recorre el conjunt de la façana. La part posterior és simètrica en el cos central i asimètrica en els cossos laterals, inacabats. Decorativament utilitza elements neogrecs i neoegipcis. Al pòrtic h ha dues escultures, una del poeta Cabanyes, esculpida per Josep Campeny i Santamaria (Igualada, 5 d'agost de 1858 - Barcelona, 21 de gener de 1922 ) l'altra de l'arquebisbe Armanyà, obra de Manuel Fuxà i Leal (Barcelona, 2 de setembre de 1850 [- 28 de novembre de 1927). La imatge escultòrica de l'arquebisbe Armanyà es va col·locar l'any 1887. La del poeta Cabanyes s'instal·là sis anys després.

Francesc Gumà i Ferran (Vilanova i la Geltrú, 27 de març de 1833 – 16 de desembre de 1912 ), va cedir els terrenys per a la construcció de la biblioteca-museu l'any 1881.

L'any següent s'iniciaren les obres segons projecte del mestre d'obres Jeroni Granell Mundet (Barcelona, 1834 - 31 de desembre de 1889.

L'acabament i inauguració del nou edifici data de 1884, segons consta en una làpida clavada a la façana.

Tres anys més tard se'n va fer una ampliació, dirigida per l'arquitecte Bonaventura Pollés i Vivó (Barcelona, 1857 - Sevilla, 1919)

Entre 1920 i 1930 experimentà una nova ampliació, dirigida en aquest cas per Josep Maria Miró i Guibernau (Vilanova i la Geltrú, 24 de març de 1889 - Barcelona, 5 d'abril de 1966)

El 1951 es va reformar l'interior de la pinacoteca i el 1979 es van reparar les cobertes sota la direcció de l'arquitecte Jordi Ambrós Monsonis ( 1949+ Barcelona, 13.02.2014 ) , reparacions encarregades pel Ministeri de Cultura.

El 1981 l'Ajuntament portà a terme noves obres de reforma i condicionament. Dos anys més tard la Generalitat es va fer càrrec de les obres ee restauració de la Biblioteca, segons projecte de l'arquitecte Yago Bonet i Correa.


La Biblioteca Museu Víctor Balaguer, acull una col·lecció d'obres d'art i més de 22.000 volums. Víctor Balaguer i Cirera (Barcelona, 11 de desembre de 1824 – Madrid, 14 de gener de 1901) va llegar-la a la vila l'any 1900.


En les sales es troben obres de pintors com Ramon Martí Alsina, Santiago Rusiñol, Ramon Casas, Isidre Nonell, Joaquim Mir i Xavier Nogués, entre d’altres, que ofereixen un excepcional recorregut per l’art català, des del Romanticisme fins al Noucentisme. També destaca l’important llegat de pintura i escultura del segle XX, que compta amb la col·lecció d’art informalista més important de Catalunya.


La secció de pintura es completa amb l’exhibició permanent d’una vintena d’olis del Barroc espanyol i europeu del dipòsit històric del Museo del Prado que conté quadres de El Greco, Ribera, Murillo o Rubens.

Les arts decoratives es troben representades per les col·leccions de vidre i ceràmica. Aquesta última amb peces que van del període gòtic fins al segle XIX.

Entre les col·leccions etnogràfiques, s’hi troben peces de Filipines, Egipte, Xina i Japó, així com una mostra d’art precolombí, fruit de l’interès per altres cultures propi del segle XIX i de la vessant política de Balaguer com a ministre d’Ultramar. Destaca especialment la col·lecció egípcia, la primera que es va formar a Catalunya, en la qual es troba una mòmia d’infant, una de les cinc úniques mòmies que actualment es conserven en museus catalans.


L’any 2019 la Biblioteca Museu Víctor Balaguer ha estat declarada Museu d’Interès Nacional, atesa la seva història i el seu gran valor patrimonial. Així mateix, el Museu Balaguer és un dels integrants de la Xarxa de Museus d’Art de Catalunya, i la Biblioteca Balaguer està vinculada amb la Biblioteca de Catalunya.

Des de sempre recomanem als nostres lectors que posin els indrets que desvivim, en aquest cas la Biblioteca Museu Víctor Balaguer i Cirera, Vilanova i la Geltrú, el Garraf, Catalunya a la seva agenda per aquest any 2020

Tal com va tot plegat, i amb el paisanatge que mana en aquest món, Donald John Trump, Vladímir Vladímirovich Putin, Recep Tayyip Erdoğan, Binyamín Netanyahu,..., i qüestions tant greus com canvi climàtic – potser irreversible - , i les amenaces com el coronavirus,..., fer plans a llarg termini no sembla massa lògic, oi?.

Ermessenda de Valrà, ens deixava una reflexió molt adient el demà NO existeix”

Ah!, la visita va ser la primera decisió que com a sherpa prenia el Pere Albert Carreño

Cap comentari: