S’explica que el nom de la capital de la comarca i del Priorat històric, fa referencia literal al fet que es tractava de la setena població que en formava part, FA EL SET [ FALSET]
https://territori.gencat.cat/web/.content/home/01_departament/documentacio/territori_urbanisme/paisatge/publicacions/Cataleg_paisatge_camp_tarragona/doc/cp_tgn_bloc6_11_20.pdf
Al Mapa de recursos culturals de la Diputació de Tarragona , s’explica que l’edifici s’aixecava a darreries del segle XVIII damunt de les restes d'una construcció anterior.
http://www.diputaciodetarragona.cat/marc/web/diputacio-de-tarragona/falset/mas-anguera
Cal destacar el sistema de conducció d'aigua, d'una notable complexitat i inversió per a la seva època.
En el conflicte bèl·lic que es generava per la rebel·lió dels militars feixistes encapçalats pel gen eral Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, fet ignominiós que els guanyadors batejarien – emprem el mot, perquè la Jerarquia de l’Església Catòlica va participar de forma activa i entusiasta – com “Guerra Civil” , el mas es va convertir en un hospital de campanya, i malgrat que fou un objectiu militar, sortosament no va ser malmès pels bombardejos.
El descriu com un conjunt format per diversos edificis. El principal, bastit amb maçoneria arrebossada i pintada, presenta una planta irregular on s'han anat afegint diversos cossos al llarg del temps. Consta de planta baixa, pis i golfes.
La façana principal es compon de tres portes, la principal de mig punt adovellada i amb la inscripció 1794, i una finestra, a la parta baixa. Al primer pis trobem dos balcons i quatre finestres, i una galeria formada per 13 finestres d'arc de mig punt a les golfes. D'aquesta construcció cal destacar també el sistema de subministrament d'aigua que es va realitzar mitjançant un aqüeducte que travessa el barranc i que arribava fins a una bassa amb uns rentadors annexes, i la capella que suposen dedicada a la Marededéu de la Mercè, orde en al que ingressaria la filla de la casa Mariana Trilla I Anguera ( Falset, 26 de Juliol de 1831 + Saragossa, 26 de Desembre de 1873)
https://www.mercedariasmisioneras.org/espiritualidad/co-fundadores/mariana-trilla-i-anguera/
En demanarem confirmació al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín).
La capella, de petites dimensions, es troba adossada al cos principal i presenta una planta rectangular, una nau i absis poligonal. La nau està coberta amb volta de canó que arrenca d'un fris continu i llunetes. La façana es caracteritza per una porta cegada i un ull de bou a la part superior. Remata la construcció un campanar d'espadanya fet d'obra. L'edifici s'ha bastit de maçoneria i obra arrebossada i a l'interior el paviment és de rajoles i les parets estan enguixades.
Amb la resposta, Capella de la Marededéu del Roser, Mas d'Anguera, Falset, el Priorat, Tarragona, m’arribava una fotografia datada el 20-II-1977, en la que s’adverteix que en aquells temps el recinte es feia servir per a penjar els tomàquets d’hivern, tomacons com em diem els aborígens d’aquelles terres.
No és, ni de bon tros, el pitjor dels usos que hem vist aplicar als recintes religiosos.
Amb el nous usos de Mas de l’Anguera, intuïm que la destinació de la Capella de la Marededéu del Roser , no té relació amb els tomàquets d’hivern, deixava un missatge al telèfon 637051662 , agrairem però que si us és possible feu arribar el nostre prec als actuals propietaris.
https://www.domontsant.com/es/celler/mas-de-l-anguera-2/
Per endavant gràcies, coneixercatalunya@gmail.com
Cerqueu la publicació : FALSET I LES SEVES CAMPANES
Malgrat la tristíssima situació que patim a dia d’avui es del TOT RECOMANABLE la visita de Bossòst, de la Vall d'Aran ...., de Catalunya, ara que encara és possible.
Eviteu-ho coincidir amb els Borbons, i feu-ho amb totes les mesures de seguretat, mascareta, distància ,... eviteu fer-vos mal, perquè com deien a bombo i plateret – i amb gran alegria - , els presumptes malfactors , Daniel de Alfonso Laso (Madrid, 1964) i Jorge Fernández Díaz (Valladolid, 6 d'abril del 1950) la sanitat catalana està a la U.V.I.
https://www.lavanguardia.com/politica/20160622/402690747904/fernandez-diaz-grabaciones-sistema-sanitario-de-alfonso.html
https://www.youtube.com/watch?v=Fd9tc663vW8
El tema no mereixia en el seu moment l’atenció d’un sistema judicial embrancat en qüestions del tot alienes al dret i la justícia.
Està clar però, que ja per acció, ja per omissió, bona part de les víctimes de Catalunya potser ENCARA VIURIEN, oi?
Sembla que caldrà esperar que sigui la justícia divina la que se’n ocupi, oi?.
Maleits !
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada