Quan al topònim, Etimologia: del llatí synagoga, que prové del grec sunagwgh (‘reunió, lloc de reunió’).
La grafia d’aquest topònim no es mostra excessivament llegible en el document original. El terme sinoga podria provenir de sinagoga, tot i haver patit una modificació prèvia al 1501 que l’ha fixat segons aquesta forma. Josep Maria Segarra i Malla també dóna a conèixer una sèquia que duu el mateix nom, en el seu llibre Història de Tàrrega
FORMES DOCUMENTALS DE LA TOPONÍMIA MENOR DE TÀRREGA de Miquel Aguilar Montero
Patrimoni Gencat ens diu ; antic molí reformat en casal català, amb bassa i pou propis degut a la seva antiga i primigènia funcionalitat.
Localitzat entre la plana del terme de Belianes, gaudeix d'una molt bona visibilitat del territori que l'envolta.
L'exterior d'aquesta construcció és de pedra tallada en grans carreus de pedra amb parets piramidals o de contrafort de tàpia i pedra.
Hi ha unes escales que baixen cap a l'antic molí on es pot observar el pou exterior que fa d'embut de l'aigua.
La planta de construcció és rectangular, de 7,64 metres x 9,26 metres a l'exterior, que a l'interior es tradueix en 4,50 metres x 5,25 metres .
El sostre de la sala interior del castell es resol mitjançant un arc gòtic on es conserven restes de marques de picapedrers. A l'exterior conserva espitlleres.
El castell es muntà inicialment sobre un antic molí del segle XII.
Documentalment, entre els anys 1139 i 1207, el molí va passar a anomenar-se Castell de la Sinoga. S'esmenta com a lloc de límit senyorial.
1139: Berenguer Arnau d'Anglesola, primer baró de Bellpuig, apareix com a propietari.
1180: Guillem I, fill de l'anterior.
1236: Guillem II, fill de l'anterior.
1236: Guillem III, primer baró d'Almonacir a Castelló.
1296: Guillem IV, fill de l'anterior.
1334: Ramon I, vescomte de Vilamur, fill de l'anterior.
1386: Hug I, nebot de l'anterior.
1400: Hug II, fill de l'anterior.
1410: Ramon II, baró de Linyola i d'Urtxafava.
https://vimeo.com/33503267
El tema dels molins hidràulics a les conques interiors, el Corb, el Cercavins, l’Ondara, el Sió ,... , ha estat documentat entre altres per Carles García Hermosilla i Roger Costa i Solé en el seu excel·lent treball : EL PATRIMONI INDUSTRIAL DE L’URGELL
MOLINS FARINERS DEL RIU CORB
Font: Jaume Torres i Gros. (1986), Els molins del riu Corb. Col·lecció “L’amor a la terra”, Estudis de Sant Martí (ed.)
Població
Guimerà Nou
Guimerà del Senyor
Guimerà del Senyor de Baix
Ciutadilla del Senyor
Ciutadilla del Valls del
Ciutadilla Florindo o del Carretón
Nalec del Casanova o de Nalec
Nalec de l'Arrufat
Rocafort de RocaSort
Rocafort de l'Aiguet
Sant Martí de Riucorb del Marraco
Sant Martí de Riucorb dels Sarments
Sant Martí de Maldà del Roquet de l'Horta o de la Fogonosa
Sant Marti de Riucorb lo Molinet o Fontova
Sant Martí de Riucorb o Preixana del Capdevila o del Tona
Sant Martí de Riucorb de la Sinoga
Maldà del Folguera
Maldà del Canya o Fluvià
Belianes de la Torre o Torre Blanca
Preixana del Canonge o Colí
Bellpuig Nou del Senyor
Bellpuig Vell
Bellpuig de la Farinera
MOLINS FARINERS DEL RIU BOIXERÓ (afluent del Corb)
Ciutadilla Del Macià o Del Martí
MOLINS FARINERS DEL RIU MALDANELL (afluent del Corb)
Vallbona de les Monges del Molinot
Vallbona de les Monges del Portal
Vallbona de les Monges del Pou
Vallbona de les Monges de la Closa
Font: TORRES, Jaume (1986), Els molins del riu Corb. Col.lecció “L’amor a la terra”, Estudis de Sant Martí (ed.).
Al Corb existien també molins en el seu recorregut per la comarca de la Conca de Barberà :
Molí d’Albió – Llorac / Conca de Barberà
Molí de la Cadena (Vallfogona de Riucorb - Conca de Barberà)
En matèria de patrimoni històric, qualsevol vestigi permetria dedicar al tema més d’una vida, oi?.
Malgrat la tristíssima situació que patim a dia d’avui es del TOT RECOMANABLE la visita de la Vall del Corb, de la comarca de l’Urgell, ...., de Catalunya, ara que encara és possible.
Feu-ho amb totes les mesures de seguretat, mascareta, distància ,... eviteu fer-vos mal, perquè com deien a bombo i plateret – i amb gran alegria - , els presumptes malfactors , Daniel de Alfonso Laso (Madrid, 1964) i Jorge Fernández Díaz (Valladolid, 6 d'abril del 1950) la sanitat catalana està a la U.V.I.
https://www.lavanguardia.com/politica/20160622/402690747904/fernandez-diaz-grabaciones-sistema-sanitario-de-alfonso.html
https://www.youtube.com/watch?v=Fd9tc663vW8
El tema no mereixia en el seu moment l’atenció d’un sistema judicial embrancat en qüestions del tot alienes al dret i la justícia.
Està clar però, que ja per acció, ja per omissió, bona part de les víctimes de Catalunya potser ENCARA VIURIEN, oi?
Sembla que caldrà esperar que sigui la justícia divina la que se’n ocupi, oi?.
Maleits !
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada