divendres, 14 d’agost de 2020

IN MEMORIAM. CASTELL DE ROQUETA. SANT MARTÍ DE TOUS. L’ANOIA.

El Raul Pastó Ceballos , retratava les minses runes del Castell "Ipsa Rocheta" al terme de Sant Martí de Tous , a la comarca de l’Anoia.
Llegia a Patrimoni Gencat que apareix documentat des del 960, i l’any 976 surt esmentat com a senyal dels límits del castell de Queralt.


Bastit sobre la roca, no se'n conserva quasi res, excepte restes de la base, amb l’excepció d’un llenç de paret de considerables dimensions orientat a migdia, de 3,3 metres d'alt, una longitud de 8,2 metres i un gruix de 90 centímetres, està reforçat interiorment amb una paret on s'obren dues arcades amb arcs de mig punt adovellats, possiblement pertanyia a una sala de si fa o no fa la longitud del mur sud i una amplada de 4 metres, hom pensa que podria correspondre a la sala principal, o bé a la capella del castell, dedicada a l’Arcàngel sant Miquel que fou consagrada l’any 1043 per l'abat Oliba (Besalú o Cornellà de Conflent, 971 - Sant Miquel de Cuixà, el Conflent, 30 d'octubre del 1046) , essent senyor del Castell, Alemany de Cervelló; els Alemany mantindran el senyoriu del Castell fins a l’any 1226, en que per llegat de Guerau Alemany de Cervelló passà al domini del monestir de Santes Creus.


El 1311 fou signat un conveni entre l'Abat de Santes Creus i Pere de Tous per definir els límits dels respectius castells.

El 1358, Pere "El Cerimoniós" transferí el lloc de la Roqueta, que llavors pertanyia a la vegueria de Cervera, a la vegueria de Vilafranca del Penedès.

El fogatjament del 1365-70 assignà 10 focs al "castell de Roqueta" pertanyents a l'Abat de Santes Creus i dins la vegueria de Vilafranca. Vers el 1381 aquesta xifra ja ha caigut a 5 llars.

A finals del segle XIX, hom escrivia d'aquest castell: "Sols ne queden un pany de paret i algun tros de mina, que surt al cim de la serra per la part de casa Caselles".

En alguna de les nostres visites documentaven el nucli medieval, amb l’església de Sant Martí i el Castell del que explicàvem la popular dita sobre la malgastadora senyora de Tous que recull mossèn Cinto Verdaguer en una poesia datada el 1897 ("Si jo hagués sabut que era menja tan bona / lo pa de mestall barrejat amb les nous, / ai! no envejaria del rei la corona / i seria encara senyora de Tous.") sembla que es refereix a Beatriu de Vilanova, vídua de Bernat de Tous, quan el 1423 el castell fou posat a pública subhasta a instàncies dels creditors i adquirit per Ponç de Perelló per 6 000 lliures.

http://coneixercatalunya.blogspot.com/2010/04/tous-del-llati-tofus-bassa-o-toll-en-el.html


I algun element més que el cercador de Google, no em localitza,

http://coneixercatalunya.blogspot.com/2010/06/capella-neogotica-de-la-sagrada-familia.html


https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2015/09/escola-leucaria-sant-marti-de-tous.html


http://latribunadelbergueda.blogspot.com/2015/09/esglesia-parroquial-de-sant-cristofol.html

Sortiu de casa, gaudiu de Catalunya, feu-ho seguint les mesures bàsiques, higiene de mans, distància de seguretat, mascareta, ..., dissortadament la Covid.19 no estarà controlada en les properes setmanes i mesos, i per als humans, dia passat, dia perdut, oi?.

Cap comentari: