El Vicent Miralles Tortes, publica una fotografia del Cros, castell Garí o Palau Garí d'Argentona,
en el que treballaven els següents arquitectes:
Josep Puig i Cadafalch 1898 - 1900
Lluís Bonet i Garí -
1929
Nicolau M. Rubió i Tudurí 1920
- 1930
Llegia que l’edifici adopta les característiques d'un gran casal fortificat amb una
torre quadrangular adossada i unes torratxes circulars als flancs, amb
espitlleres, pròpies tant d'estructures arquitectòniques de caràcter militar
com també d'edificis rurals aïllats, elements que permetien una millor defensa
en temps d'inseguretat. La finca queda envoltada per una mena de recinte emmurallat.
Una galeria superior recorre les façanes sota la línia de teulada, aquesta, a
quatre vessants, és coberta per teules de ceràmica vidriada, detall que dóna
idea de la importància que en aquest moment tingueren les arts aplicades de la
mateixa manera que ho fan els acabaments de ferro forjat de les teulades de la
torre i de les torratxes, de tal manera que tenim agermanats els elements
propis del gust de l'època industrial, les arts aplicades, i la temàtica
historicista, que es palesa pel "revival" del món medieval amb la
construcció d'un edifici amb les característiques d'un castell baix-medieval.
L'accés a la casa es fa a través d'un porxo que té, al seu damunt, una galeria
o llotja, propers a l'estil gòtic flamíger La casa és centrada per un pati amb
escala al descobert fins al primer pis Pel que fa a l'interior, J. Puig i
Cadafalch s'encarregà de dissenyar personalment tots els elements del mobiliari
i els ornamentals: l'escala, els arrambadors, l'embigat, la xemeneia, els
llums,... i fins i tot l'ornamentació escultòrica de les columnes on, entre
motius heràldics o florals, hom pot descobrir caricatures com les de Sagasta o
Romero Robledo, personatges rellevants de la política del moment
L'any 1925, l'arquitecte Lluís Bonet Garí va substituir l'habitatge dels
masovers, que era a la planta baixa, i hi va instal·lar dormitoris nous i una
sala.
Dins l'extensa propietat de Can Garí al Cros d'Argentona es dissenyà un
ampli jardí que completava el treball de remodelació de la finca que Josep Puig
i Cadafalch realitzà entre 1898 i 1900. Nicolau M. Rubió i Tudurí fou qui
primer intervingué en el disseny a través de la combinació d'espais naturals
amb la distribució de zones arbòries, principalment pins, que responia a deixar
una natura lliure al costat d'altres modelades. El jardí pensat per
transitar-hi mitjançant el traçat de camins, de terrasses esglaonades fetes en
maó vist, de pèrgoles (algunes recorden el treball que estava portant a terme
en el Parc de Montjuïc, de Barcelona) i assenyalant punts de vista s'obren a
àmplies perspectives. Es combina la presència de vegetació amb escultures que
li donen la mesura més humana al conjunt. S'han recreat espais boscosos,
d'altres amb la presència de cactus i d'un gran estanyol que al bell mig hi ha
el temple de vidre de Baccarat amb la figura d'Hermes en bronze o el puntejat
de fanals de forja reprenen el caràcter senyorial de l'indret.
Aquest jardí amb la presència d'escultures i zones a cítrics, tan
característics de la mediterrània i de les viles italianes, entra de ple en el
Noucentisme. L'obra de jardineria va ser continuada per Lluís Bonet i Garí, amb
el qual compartiren un mateix ideari vinculat al període del Noucentisme.
L'any 1929, Lluís Bonet i Garí projectà la construcció de la masoveria de
Can Garí, destinat a les feines agrícoles i a habitatge. Ell no volgué que el
seu projecte fos un contrast amb el treball que havia realitzat Josep Puig i
Cadafalch a Can Garí. El nou edifici el projectà prenent cert caràcter
senyorial, tant per les dimensions com pel tractament acurat dels materials
emprats. Per tant, es poden trobar teules vidrades en la coberta a dues aigües,
un treball molt curós en la maçoneria que envolta les obertures o en els arcs
de descàrrega, però al mateix temps també prengué referents de l'arquitectura
de les masies. Tot el conjunt pren la volumetria d'una masia i introduí la
galeria arquejada. També es pot veure l'ús de l'esgrafiat en una figura de sant
Cristòfol que corona una de les portes d'entrada destinada a la maquinària. En
les cantoneres figura un encoixinat, i tot el parament és estucat. Destaca una
tribuna en cantonera que li atorga un caràcter de distinció. No es va valdre de
la simetria en la composició, ja que cadascuna de les façanes té un tractament
diferent com passa amb Can Garí de Josep Puig i Cadafalch.
La capella del Cros , advocada a l’Arcàngel Sant Miquel és construí el 1929
per l'arquitecte Lluís Bonet i Garí.
Poseu Argentona, el Maresme, Catalunya, a la vostra agenda. Eviteu – si és possible – sortir de
Catalunya, i TOTA relació amb els seguidors del “ sembrador d’odi”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada