La Montserrat Anguila Presas, publica una fotografia de l’Església
parroquial de Bàscara advocada a Sant
Iscle i Santa Victòria, l’edifici es troba
dins del nucli antic de la població de Bàscara, a l'extrem nord del
terme corresponent amb la zona més alta de la vila, damunt del riu Fluvià.
Patrimoni Gencat la descriu així ; Església d'una sola nau rectangular amb
absis poligonal i capelles laterals. La nau està coberta amb volta de creueria
mentre que l'absis presenta una volta poligonal i les capelles volta de canó
amb llunetes. Corresponen a la transformació de l'edifici duta a terme en època
barroca. Alhora, tot el temple es troba sobrealçat per un mur. La façana
principal està orientada al nord i presenta un gran campanar de planta
quadrada, bastit damunt les restes de dues pilastres que formaven part de
l'antic campanar de cadireta original. El portal d'accés actual és rectangular
i està emmarcat amb pedra, tot i que força restituït. Damunt seu hi ha dos
rosetons disposats en vertical, dels quals el superior té decoració calada
central i l'inferior vitralls acolorits. La façana està rematada amb un
coronament esglaonat. Del mur sud destaca la porta romànica original d'accés al
temple, actualment convertida en finestral. És d'arc de mig punt adovellada,
amb els brancals bastits amb carreus ben tallats i amb una motllura que recorre
la intersecció entre el timpà i la llinda, aquesta última decorada amb motius
figuratius, potser de gaire gremial. Damunt de la clau del timpà hi ha un
relleu amb creu grega inscrita dins d'un cercle. L'interior del temple està
enguixat i decorat amb motllures pintades. El cor està situat als peus de la
nau.
La construcció romànica és bastida amb carreus de pedra ben escairats,
disposats en filades. Se'n conserven trams al parament del frontis, en alguna
part dels murs laterals i a la capçalera de la nau, sobre l'absis actual, on hi
ha fragments de la cornisa romànica.
A l'altar major hi havia un retaule barroc de fusta policromada, bastit
l'any 1696 i obra dels escultors de Girona Vicenç Falcó, Mateu Solivera i Jaume
Timó, que va ser desmuntat i cremat en
els dies foscos que seguien a l’alçament dels militars feixistes encapçalats
pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República ,quan
l'església es va convertir en centre d'intendència i magatzem de provisions
militars.
L'actual retaule és obra del pintor i escultor català, Josep Ministral i Agustí (Borrassà, Alt Empordà, 1945) i porta el nom de Crist del Fluvià.
Fou instal·lat i beneït al mes de març del
2009.
La pèssima situació econòmica i social del REINO, em feia pensar en un relat bíblic. Gn 41,14-36, Josep interpreta els somnis del faraó:
Vaig veure sortir del riu set vaques grasses i boniques, que anaven pasturant entre els joncs. Darrere d'elles en van sortir unes altres set, escarransides, lletges i magres: enlloc d'Egipte no n'he vistes mai de tan lletges. Les vaques magres i lletges es van menjar les set vaques grasses que abans havien sortit del riu. Quan ja les tenien dintre, no es notava que les haguessin engolides: continuaven tan escarransides com abans
Els hereus del franquisme encarnen les “ vaques lletges i magres “, i la ciutadania del REINO fa el paper de les “ vaques grasses “.
D’ençà de l’any 2004 l’inefable José Luis Rodríguez Zapatero (Valladolid, 4 d'agost de 1960) al GOBIERNO, i el silencia còmplice de la resta de partits, sindicats i altres col·lectius, la “desamortització social “ agafava embranzida, i amb poc més de 18 anys s’aconseguia que més d’un terç de la ciutadania visques en la quasi misèria.
Aprofiteu els darrers dies de “ vaques grasses” per voltar per Catalunya, retratant alhora que el nostre Patrimoni Històric, els edificis escolars de Catalunya, i fent-nos arribar aquestes imatges a l’email castellardiari@gmail.com
El Josep Salvany Blanch, de qui tenia l’altíssim honor de confegir la fitxa per al Col·legi de metges, excel·lia tant en quantitat com en qualitat, el material que aconseguirien els diferents col·laboradors del Fons Estudi de la Masia, retratava l'any 1919
https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/id/5625/rec/1
https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/id/5557/rec/3
Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia, aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada