El Matias En Mais Castanyer publica una fotografia ; Una masia i al fons el puig de Bassegoda. Títol original Bassegoda
Autor : Albert Oliveras i Folch ( Montevideo, Uruguai,1.12. 1899 + 24.07.1989). Data del document original 1931
El Jaume Marginet Dalmau, identifica la masia com Can Polí, situada al límit de Sales de Llierca i el de Bassegoda, dalt la carena que hi ha darrera el mas hi havia hagut el famós castell de Bassegoda, que tenia com a missió la vigilància de les mines de La Menera i del pas entre el veïnat d'Entreperes i França , la masia està formada per un conjunt d'edificis destacables: el casal dels amos, la casa de masovers, un gran corral i diverses cabanes i pallisses.
Contràriament a la majoria de les masies aïllades de l'Alta Garrotxa, Can Polí conserva a la llinda que corona la porta principal la data en què fou bastida: 1802.
La majoria de les obertures situades a nivell del primer pis disposen de boniques reixes de ferro forjat, recentment restaurades.
http://www.calaix.cat/handle/10687/67045
Situat al costat de llevant de la masia hi ha un corral. És de planta rectangular i ampli teulat a dues aigües. Està format per baixos, dividits en dues grans naus cobertes amb voltes de canó catalanes i un pis superior amb el terra empostissat. La façana més remarcable és la de llevant, amb dos obertures d'arc de mig punt als baixos i senzilles finestres al pis superior. La façana que mira a migdia disposa igualment d'obertures amb arcs. L'accés al corral es podria realitzar des de l'era o bé des de l'interior del casal gràcies a un pas sostingut per arcades de mig punt que mena directament al pis superior del corral, on s'emmagatzemava l'herba i la palla.
Ens agradarà rebre una imatge de Can Poli a l'email castellardiari@gmail.com
Miquel Colomer Pujol , discrepa, Can Nou de Bassegoda.
El Jaume Marginet Dalmau, assenteix, tens raó, Can Nou
http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=17846
Can Nou fou una de les cases més grans i més importants del veïnat de Bassegoda. Actualment és l'única que està habitada permanentment. És una àmplia masia de planta rectangular i teulat a dues aigües amb els vessants vers les façanes laterals. Disposa de baixos, amb la porta central d'accés feta de carreus molt ben tallats i obertures de ventilació menudes. La planta-habitatge s'organitza a partir de la sala de convit a la qual s'obren la porta d'accés a la cuina i a les nombroses cambres; a la façana principal s'obre una gran arcada de mig punt i petits balcons, mentre que a les laterals les obertures són quasi inexistents. El pis superior era destinat a golfes i va disposar d'una gran arcada de mig punt avui cegada. El mas està voltat de cabanes i petites pallisses molt senzilles, amb teulats a un sol vessant. Can Nou fou bastit amb pedra menuda del país, poc treballada, llevat dels bons carreus cantoners.
La pèssima situació econòmica i social del REINO, em feia pensar en un relat bíblic. Gn 41,14-36, Josep interpreta els somnis del faraó:
Vaig veure sortir del riu set vaques grasses i boniques, que anaven pasturant entre els joncs. Darrere d'elles en van sortir unes altres set, escarransides, lletges i magres: enlloc d'Egipte no n'he vistes mai de tan lletges. Les vaques magres i lletges es van menjar les set vaques grasses que abans havien sortit del riu. Quan ja les tenien dintre, no es notava que les haguessin engolides: continuaven tan escarransides com abans
Els hereus del franquisme encarnen les “ vaques lletges i magres “, i la ciutadania del REINO fa el paper de les “ vaques grasses “.
D’ençà de l’any 2004 l’inefable José Luis Rodríguez Zapatero (Valladolid, 4 d'agost de 1960) al GOBIERNO, i el silencia còmplice de la resta de partits, sindicats i altres col·lectius, la “desamortització social “ agafava embranzida, i amb poc més de 18 anys s’aconseguia que més d’un terç de la ciutadania visques en la quasi misèria.
Aprofiteu els darrers dies de “ vaques grasses” per voltar per Catalunya, retratant alhora que el nostre Patrimoni Històric, els edificis escolars de Catalunya, i fent-nos arribar aquestes imatges a l’email castellardiari@gmail.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada