El Daniel Fernández, publica fotografies
de la Casa Barral, al carrer Concepció,
8-10, i Baixada del Calot, 2 , d’Igualada
capital de la comarca de l’Anoia.
https://www.diba.cat/documents/429042/b41d8fbf-e970-48a1-a649-9a8a747c91ae
Antoni Barral i Vives, fabricant de “curtidos” [pells adobades], propietari
de la casa del carrer de la Concepció, demanà llicència per modificar la façana
i enderrocar un mur d’un antic pati, fer-ne un de nou i tancar-lo amb una reixa
de ferro que arribà fins a la casa del propietari Ramon Sala i Ribera.
El projecte, del 20 de març del
1922, el signa Josep Pausas i Coll, arquitecte municipal d’Igualada.
L’obra finalitzà el 1924, segons inscripció a la façana.
Josep Pausas Coll (Barcelona – 1872 +Barcelona - 13.08.1928 ). Va ser arquitecte Municipal Igualada (1911/28),
Vallbona d'Anoia (. 1913/28), Santa Coloma de Queralt (1921/28)
https://www.arquitecturamodernista.cat/autors/josep-pausas-coll
Finca amb front a dos carrers ocupada per un habitatge plurifamiliar de
PB+2 i soterrani, de planta quasi quadrada, amb dues façanes alineades a
carrer, fent cantonada, i dues posteriors obertes a un pati mitger, en L, amb
jardí.
Les façanes a carrer presenten composició ordenada segons eixos verticals, alternant
finestres i balcons, i obertures amb guardapols. Paraments arrebossats amb
estuc imitant carreus i coronats amb una sèrie de frontonscapcers de perfil
ondulat, igual que els guardapols, que signifiquen l’edifici dins el llenguatge
noucentista.
Sobre el portal hi ha una inscripció amb les inicials A i B, sobreposades,
i al gablet de sobre hi ha la data de 1924.
A través d’un barri amb portal i
reixa, alineat al carrer Concepció, s’accedeix al jardí posterior. La façana
posterior, a sud, presenta grans obertures vidrades formant galeries.
La pèssima situació econòmica i social del REINO, em feia pensar en un relat bíblic. Gn 41,14-36, Josep interpreta els somnis del faraó:
Vaig veure sortir del riu set vaques grasses i boniques, que anaven pasturant entre els joncs. Darrere d'elles en van sortir unes altres set, escarransides, lletges i magres: enlloc d'Egipte no n'he vistes mai de tan lletges. Les vaques magres i lletges es van menjar les set vaques grasses que abans havien sortit del riu. Quan ja les tenien dintre, no es notava que les haguessin engolides: continuaven tan escarransides com abans
Els hereus del franquisme encarnen les “ vaques lletges i magres “, i la ciutadania del REINO fa el paper de les “ vaques grasses “.
D’ençà de l’any 2004 l’inefable José Luis Rodríguez Zapatero (Valladolid, 4 d'agost de 1960) al GOBIERNO, i el silencia còmplice de la resta de partits, sindicats i altres col·lectius, la “desamortització social “ agafava embranzida, i amb poc més de 18 anys s’aconseguia que més d’un terç de la ciutadania visques en la quasi misèria.
Aprofiteu els darrers dies de “ vaques grasses” per voltar per Catalunya, retratant alhora que el nostre Patrimoni Històric, els edificis escolars de Catalunya, i fent-nos arribar aquestes imatges a l’email castellardiari@gmail.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada