El Joaquin Gimeno, publica una fotografia “Nens jugant als camps davant de
la Farga. Salt 1920-1930”
Llegia a :
Farga d'aram instal·lada a l'antiga torre de Santdionís.
Es tracta d'una torre de defensa
quadrangular que té tres pisos d'alçària. Del moment original són les
espitlleres d'arma de foc del primer i segon pis. Les estructures de la farga
no es conserven
El seu nom prové de la família Santdionís, ciutadans de Girona.
Molt probablement, al principi del segle XVI, els Feixes van bastir un
casal amb torre a prop de l'antic mas familiar.
El control del camí ral, la protecció
de diversos molins i dels que habitaven a l'entorn ens expliquen el motiu de la
construcció de la torre, que tenia una funció més coercitiva que de defensa
activa.
L'any 1560 el salt d'aigua de la torre de Santdionís, com totes les
manufactures de Salt, era propietat de la família Sitjar, que el tenia arrendat
a Joan Terrats i Simon Casadevall, que en cedien l'explotació a Guillem Puiols,
fargaire del regne de França.
L'any 1576 Francesc Bordes, paperer, n'era el nou arrendatari i el fargaire
era Esteve Diego, tots dos de Salt.
El 1781 l'intendent general de Catalunya autoritza a Pere Sala el
restabliment de la farga d'aram de Salt.
Al segle XIX les fargues d'aram entren en decadència i es reconverteixen en
empreses que fabriquen atuells domèstics a partir de desferres d'aram.
L'any 1857 és la darrera data
documentada de la farga de Salt com a indústria productiva.
El 1876 la farga, que en aquest moment és un molí fariner, és adquirida per
Francesc Vilardell, propietari del que serà la indústria tèxtil Coma i Cros.
La pèssima situació econòmica i social del REINO, em feia pensar en un relat bíblic. Gn 41,14-36, Josep interpreta els somnis del faraó:
Vaig veure sortir del riu set vaques grasses i boniques, que anaven pasturant entre els joncs. Darrere d'elles en van sortir unes altres set, escarransides, lletges i magres: enlloc d'Egipte no n'he vistes mai de tan lletges. Les vaques magres i lletges es van menjar les set vaques grasses que abans havien sortit del riu. Quan ja les tenien dintre, no es notava que les haguessin engolides: continuaven tan escarransides com abans
Els hereus del franquisme encarnen les “ vaques lletges i magres “, i la ciutadania del REINO fa el paper de les “ vaques grasses “.
D’ençà de l’any 2004 l’inefable José Luis Rodríguez Zapatero (Valladolid, 4 d'agost de 1960) al GOBIERNO, i el silencia còmplice de la resta de partits, sindicats i altres col·lectius, la “desamortització social “ agafava embranzida, i amb poc més de 18 anys s’aconseguia que més d’un terç de la ciutadania visques en la quasi misèria.
Aprofiteu els darrers dies de “ vaques grasses” per voltar per Catalunya, retratant alhora que el nostre Patrimoni Històric, els edificis escolars de Catalunya, i fent-nos arribar aquestes imatges a l’email castellardiari@gmail.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada