divendres, 19 d’agost de 2022

IN MEMORIAM DE L’ESCOLA DEL MONESTIR DE SANT PAU DEL CAMP. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGÉ. EDIFICIS ESCOLARS ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA

 

A L’ENSENYAMENT DE L’ESGLÉSIA A LA CIUTAT DE BARCELONA. DIRECTORI ESTADÍSTIC. TESI DOCTORAL.  VOLUM I

De Manuel García Gargallo (Barcelona, 24 de ju ny de 1973)

https://www.tdx.cat/bitstream/handle/10803/1987/01.MGG_TESI_VOL_I.pdf?sequence=1


Trobava ;  Col·legi del Monestir de Sant Pau del Camp (1672-1808; 1814-1820; 1824- 1833). Sant Pau, 101. Raval.


Convent fundat en 914 i refet en 1117.


Molt després va incorporar Noviciat i Col·legi, que havien sigut fundats en 1592 a Lleida i més tard traslladats a Cervera, i que es traslladaren definitivament a Sant Pau en 1672.


Entre 1808-14 tot el Convent fou utilitzat com a Hospital Militar, i fou evacuat de nou durant el Trienni Liberal (1820- 23). Ja retornats, el Col·legi no va obrir fins 1824 perquè funcionava com a Caserna de les Tropes reialistes.


En 1833 el Col·legi tancà, i poc després els Benedictins també van abandonar el Convent a causa de l’Exclaustració.


Des de 1842 els edificis de l’antic Col·legi foren utilitzats com a escoles, i des de 1845 fins 1890 com a Casernes.


Més tard se’ls va voler tornar a donar una funció educativa, però el seu mal estat va aconsellar la seva demolició en 1927 per construir el Grup EscolarCollasso i Gil.


Derruït també el Convent, actualment només queda l’Església a mode de Parròquia.



El conjunt de Sant Pau del Camp segons una foto de Gaietà Barraquer Roviralta (Barcelona, 1839 - 1922) publicada a Las casas de religiosos en Cataluña..., 1906


Escrivíem a :

https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2022/05/els-franciscans-van-impartir-docencia.html


.., cal recordar, ara i aquí, que sense  la contribució en l’àmbit de l’educació de l’Església catòlica, el REINO figuraria en un lloc d’honor entre els països amb més analfabets. Altrament, la situació de fallida del REINO,  pot comportar – no son bona gent – ultra el desmuntatge de la sanitat publica, que ja està en marxa com la reducció dels drets socials, que només puguin accedir a la formació de “ qualitat “ les persones amb recursos. El futur es dibuixa fosc, quasi negre.

 

L’actuació del Cardenal,  Isidre Gomà i Tomàs (la Riba, Alt Camp, 19 d'agost de 1869 - Toledo, 22 d'agost de 1940), i quasi la totalitat de la Jerarquia eclesiàstica, fent costat als revoltats feixistes va ser greu, MOLT GREU,   amb tot, com recordava sempre l’Ermessenda de Valrà “Errare humanum est”