divendres, 25 de juny de 2010

SANTA ANNA DEL SAIÓ. L’ANOIA

Anàvem per la C-241c, em cridava l’atenció un campanar d’espadanya en un turó proper, a mig camí de la Tossa de Montbui. L’indicador, El Saió, dóna inici a la BV-2233, que ens portarà a la Maria Jesús Lorente Ruiz, i a l’Antonio Mora Vergés, fins al trencall que indica el Saió. Les primeres notícies d'ocupació humana al Saió es remunten al Paleolític, les troballes realitzades al Saió i als seus voltants demostren que aquest fou un espai ocupat de forma temporal per comunitats humanes que no arribaren a configurar habitatges permanents. No serà fins al segle X que el Saió es convertirà en un espai d'ocupació permanent gràcies a la configuració del sistema de castells termenats fronterers de la Marca Hispanica. El nucli del Saió es desenvoluparà a les faldes del turó d'Ocelló (dominat pel castell) i a l'entorn de l'església de Sant Pere d'Ocelló, també contemporània del castell. Tot aquest espai s'acabarà configurant en fortalesa que tindrà nul•la rellevància en els afers fronterers però que ràpidament es configurarà com un espai estratègic en les lluites interfeudals dels segles XII a XIV. La primera referència que tenim del castell d'Ocelló el data l'any 960; és per tant contemporani del castell de Montbui. Inicialment aquest castell comptarà amb el seu propi terme , finalment però , quedarà vinculat al terme de Montbui, d'una forma gairebé immediata tot i que serà infeudat alternativament per les famílies Ocelló que mantindran una relació de vasallatge amb els Montbui .




A l’Assumpta Figueras Viñas,  el bon Déu li feia la gràcia de trobar oberta l’església. 




La primera església - la dedicada a Sant Pere – era d'origen romànic; l’ edifici actual – amb l’advocació de santa Anna - és dels segles XVII i XVIII, d’una única nau, de planta rectangular, sense absis diferenciat , amb la porta oberta al mati, i un campanar d’espadanya a la façana de ponent.




Faig un tomb pel voltant, a la part posterior, protegit per una tanca perimetral de la mateixa pedra de la capella, hi ha el cementiri. Santa Anna, sufragània de la parròquia de Santa Margarida de Montbui vers 1.840 , conserva encara aquest atribut del seu passat medieval.


Un Saió és una peça de terra conreable d'extensió variable segons les contrades.


Us esperonem a compartir aquesta entrada  amb TOTS  els mitjans informatius,  locals, comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i  “color polític “  perquè en valorin la seva publicació;   en matèria de divulgació del Patrimoni històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?.

 

Us esperonem,  més encara si és possible, a donar compliment a TOTES les instruccions de les autoritats sanitàries CATALANES  per evitar l’extensió de la Covid.19,  afegim la intercessió de Santa Anna ,  i confiem que així,  podrem aconseguir  que s’aturi aquesta sindèmia que s’acarnissa amb les persones grans, els malalts crònics, els que pateixen limitacions físiques i/o psíquiques, i  aquells que no tenen una bona situació econòmica


Cap comentari: