Seguim al municipi de les Llosses, recollim alhora imatges del romànic, i topònims molt peculiars :
Santa Maria de les Llosses, Santa Maria de Matamala, Sant Martí de Vinyoles de Portavella, Sant Vicenç de Maçanós, Sant Sadurní de Sovelles , Sant Esteve de Vallespirans, Sant Esteve de Comià, Santa Margarida de Vinyoles,...
Havíem dinat al restaurant la Plaça de Matamala, i ens esperaven a Castellar del Vallès a les 17,00 – la meva dentista m’havia trucat al mòbil, per avançar-me l’hora de visita, de les 19,00 a les 17,00, i amic lector amb les coses de menjar no s’hi juga, oi ? - . La senyal que indicava Sant Vicenç de Maçanós, indicava 0,1 quilometres; de fet el campanar és visible des de la carretera, i això – almenys per a mi- és una temptació insuperable.
Recollia imatges d ela façana des de l’interior del petit cementiri, i aprofitava els finestrons de ventilació per recollir imatges de l’interior amb la Olympus FE-100 [ insuperable en aquesta tasca, fins per la Canon 1000D].
Algunes dades d’interès :
L'antiga parròquia de Sant Vicenç de Maçanós, a l'extrem de ponent del terme, des de fa segles és sufragània de la de Matamala, a causa del seu escàs poblament (3 famílies el 1686).
L'església és un petit edifici rectangular amb campanaret de torre a la part meridional de la façana, bastit al segle XVIII.
Hom creu que la primitiva església, coneguda des del 982, es trobava en un dels puigs propers al mas Maçanós.
Depenia del monestir de Ripoll, i abans de ser sufragània de Matamala ho fou de Sant Esteve de Comià (1607).
El seu terme ja havia format una quadra civil sotmesa a Ripoll abans que el monestir adquirís la jurisdicció de tot el terme de la Guàrdia.
Fetes les fotografies, donaria definitivament per acabada la sortida, i faria la resta del camí fins al Vallès Occidental, sense aturar-me. Val a dir que amb tot el dolor del cor, però així ho vaig fer.
© Antonio Mora Vergés
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada