Als vessants de la Serralada Litoral, al NW del terme, en un lloc arrecerat i silenciós (inicialment dit Mons Alacrisi després Mons Hilaris o Montalegre) hi ha la famosa cartoixa de Montalegre, formada a partir del 1415 en terrenys d'un antic convent de monges augustinianes.
Aquest priorat femení de donades o canongesses es trobava al solar de l'actual Conreria, al cim de la carena, prop del coll de Montalegre, priorat fundat a l'inici del segle XIII i que el 1265 tenia ja una comunitat de 12 monges comandades per la priora Guillema; per la solitud del lloc es traslladà el 1365 a Barcelona, on perdurà fins el 1593 al lloc ocupat després pel seminari tridentí i per la Casa de Caritat.
Els cartoixans de la comunitat de Vallparadís de Terrassa
i els de Sant Pol del Maresme decidiren d'unir-se i formar una nova cartoixa en aquest indret.
Arribaren inicialment els de Vallparadís (1415) i després els de Sant Pol (1434) i des de l'edifici de les monges planejaren la construcció d'un cenobi que respongués a les exigències de l'orde cartoixà. Dirigí les obres fra Joan d'Enea, convers procedent de Portaceli, ecònom de Montalegre en 1423-59. El primer sector comprèn un pati d'honor amb l'albergueria, procura i lloc de treballs manuals, el segon una sèrie de dependències comunes (l'església gòtica acabada el 1463, el menjador, la sala capitular) a l'entorn del claustret, i el tercer, destinat a la vida eremítica, format per dos grans claustres d'estructura gòtica juxtaposats (el primer del 1448 amb la cel•la prioral i unes altres 17 cel•les, i el segon del 1636 amb 13 cel•les més).
L'època de major esplendor foren els segles XVII i XVIII; els extensos dominis de la cartoixa (entre els quals hi havia els delmes i el domini de la parròquia de Tiana des del 1441 ) eren administrats des de l'edifici de la Conreria (antic convent augustinià).
La vida monàstica fou interrompuda per les vicissituds bèl•liques i polítiques en 1808-14 i en 1820-24, i el 1835, amb les lleis desamortitzadores i l'exclaustració, fou abandonat i sofrí saqueig i incendi.
La Grande Chartreuse comprà l'antic monestir i uns pocs terrenys el 1865 i inicià la restauració de la casa, que no es pogué dur a terme fins el 1901, quan arribà una comunitat francesa de 29 pares i 23 germans.
Després de l'etapa de la guerra civil de 1936-39 la casa continuà amb força vitalitat; en l'actualitat els monjos són majoritàriament catalans.
D'altra banda, la Conreria no fou recuperada pels monjos després de la desamortització.
© Antonio Mora Vergés
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada