diumenge, 9 d’agost del 2009

SANT PERE DE VALLCÀRQUERA. TERME DEL FIGARÓ. EL VALLÈS ORIENTAL.

Ho he vist escrit com Figueró i Figaró, sembla que la segona és l’accepció correcta. Mantinc però Figueró quan ho trobo escrit així en les fonts documentals.

Seguim el diccionari Alcover quines dades – obtingudes pel Josep Perarnau , en funcions de documentalista, en recerca pacient que li agraïm de forma pública - ens confirmen com un possible significat del mot, Valls estretes, també potser qualsevol sinònim : encaixades, angostes,..... sembla procedir del mot carcer [ presó ] , i apareix documentat l’any 998 com Valle Carchara i com Valle Carcera l’any 1.000. La observació de la peculiar orografia d’aquesta zona de l’Alt Vallès, coincideix perfectament amb el significat proposat per Mn. Alcover.

Sant Pere de Vallcàrquera, es conserva encara a la vall tancada ( Vall Carcera dels antics documents) que s'obre entre els contraforts del turó de Tagamanent i del turó de Monteugues, solcada per la riera de Vallcàrquera, que neix a Tagamanent i conflueix per l'esquerra amb el Congost, a la sortida del poble del Figueró.









L'església és una edificació romànica tardana amb volta força apuntada, ampliada amb un presbiteri, a manera de gran absis tardà, per allargar la nau, i amb una espècie de segona nau formada per capelles afegides, unides per grans pilars cònics a la nau central.

Moltes d'aquests modificacions i l'esvelt campanaret es degueren fer vers el 1679, data que figura en el nou portal de ponent.

El 1870 la parroquialitat es va traslladar al Figueró.

Guarda còpia fotogràfica de l’ antic retaule, traslladat actualment a l’actual església parroquial de Sant Rafel.

Llegeixo en una informació de l’ajuntament :

- Hem restaurat el retaule renaixentista de Sant Pere de Vallcàrquera amb diverses subvencions i l’hem exposat a l’església de Sant Rafael

- Hem museitzat l’interior i l’exterior del temple

- Hem condicionat l’espai per a la visita educativa i d’oci i hem editat materials didàctics i de promoció.

- Hem recuperat els entorns de Vallcàrquera, hem netejat la part de darrere de l’ermita i hi hem posat tanques.

Em costava molt aconseguir imatges d’aquesta església malgrat l’afirmació anterior. Aquí com quasi per arreu, no hi ha cap facilitat per recollir imatges, i no és infreqüent fer servir les parets d’aquests edificis per subjectar caixes i fils dels diferents “serveis públics” ; no farem sang d’això perquè tenim coll avall, que en aquest país nostre, ens falla el “paisanatge”, i no sortosament el paisatge, i el patrimoni històric i cultural – de moment - . Està clar que calen però canvis.

Les tasques de manteniment t habitual no acostumen a donar redits polítics, i les obres noves, reformes i/o recuperacions/condicionaments si.

El Figaró mereix més d’una visita.

El Figaró, el Vallès Oriental.  ,  Catalunya,  disposen – encara – d’un interessant Patrimoni Històric, que cal documentar amb rigor, i que és sens dubte el  nostre MILLOR  actiu .

Hi ha un públic per aquest turisme de “ cultura”  que espera amb ànsia poder gaudir de les “ ciutats humanes “ de Catalunya.

El turisme de sol, alcohol – i altres excessos – està bé, i molt bé a Barcelona i al litoral.

El món viu un moment especialment complicat, per aquesta raó,  aprofitem per deixar constància de les víctimes  del  genocidi jueu,  del tràfic de persones , del narcotràfic, de la corrupció endèmica i sistèmica, de la desatenció sanitària  i social que per manca de recursos econòmics - regalats pels " caïnites "  a les classes " altes" del REINO - ha fet augmentar a Catalunya la mortaldat i la morbiditat,   .... ,

 La reinstauració del virregnat  no és una bona noticia per a Catalunya

La "lluita" per assolir el campionat d'estultícia i corrupció del REINO DE ESPAÑA, tapa les llistes de " desesperació" en l' àmbit sanitari, els retards injustificables en atendre als més febles en l'àmbit social, els gravíssims problemes de tantes famílies per  trobar un aixopluc, i la creixent misèria que assoleix proporcions pandèmiques.  

Senyor, teva és la venjança.