Anàvem la Maria Jesús Lorente Ruiz i l’Antonio Mora Vergés; feia una calor angoixant fins dins del vehicle amb aire condicionat; la nostra destinació en aquesta ocasió era el lloc de Folgueroles ; apareix en la primitiva documentació vigatana de l'Arxiu Capitular de la catedral una quinzena de vegades entre el 916 i els volts de l'any 1000. En tots els documents es fa esment de la villa o del terminus de Felcerolas, Felgeiolas o Filgairolas, o altres variants semblants del nom, com a apèndix o dependència de l'antic castell de Sant Llorenç.
s. XIII; del ll. vg. *filicaria 'estesa o matoll de falgueres', der. de filix, -ĭcis, íd., que passà a designar més tard la planta sola]. No hi ha en relació a l’origen del topònim cap dubte.
s. XIII; del ll. vg. *filicaria 'estesa o matoll de falgueres', der. de filix, -ĭcis, íd., que passà a designar més tard la planta sola]. No hi ha en relació a l’origen del topònim cap dubte.
Visitàvem en primer lloc la Damunt [ o Demunt , en la placa de la porta ] ,ermita situada en un lloc alterós del terme de Folgueroles des d’on es pot observar el Montseny, el Pirineu i la Plana de Vic.
El culte en aquest indret ve d’antic, probablement en el mateix lloc hi havia un petit pedró.
L'ermita s'alça en el lloc on la parròquia de Folgueroles tingué en els seus orígens una església anomenada "Sancta Maria Superiore".
Al peu de la Damunt , centre espiritual dels folguerolencs, contemplem els llocs verdeguerians més assenyalats de la Plana de Vic: a primer terme la masia de Torrents i el poble de Folgueroles; més enllà Sant Jordi de Puigseslloses, la Font del Desmai i can Tona; al fons la ciutat de Vic, la Gleva i Vinyoles d'Orís; a l'horitzó , Pedraforca, els cims del Pirineus, Cabrera; a migdia, el Montseny.
Les primeres notícies de la capella provenen d’un llegat testamentari que data de 1231 i parla de Santa Maria Superiore. L’historiador Antoni Pladevall ha formulat la hipòtesi que en aquest indret es devia trobar l’antiga església parroquial de Folgueroles, la qual al pas dels segles XI al XII es degué reedificar i es situà a l’emplaçament actual.
No queda en la capella cap element romànic. Fou ampliada i renovada als segles XVI i XVII.
És un edifici d’una sola nau, de planta rectangular acabada amb un absis semicircular i coberta a dues vessants. Està orientada de llevant a ponent. A la part nord s’hi adossa un cos de planta rectangular cobert a dues vessants amb el carener perpendicular a la nau. Els goigs de la Verge de la Damunt parlen de la Mare de Déu com l’escut sagrat que ha d’alliberar la Plana dels udols del mal esperit i de la pesta.
Al llarg del anys el temple ha esdevingut el centre espiritual dels folguerolencs.
Verdaguer, conta que de petit hi anava sovint amb la seva mare, avui podem considerar-lo un dels llocs verdaguerians més emblemàtics per ser l’escenari d’ una de les seves composicions més destacades: L’Arpa.
"Damunt de mon poblet hi ha una capella
d’una roureda secular voltada,
és son altar lo trono d’una verge
d’aquella rodalia sobirana. "
Al pla de la ermita hi ha una font, i algunes plantes del bonic jardí que el 1990 van plantar els Amics de Verdaguer. i que volia ser un poemari de les flors que va contar Verdaguer en la seva poesia.
Folgueroles és “Jacint Verdaguer i Santaló “ aquí , prop de Vic va néixer, el 17 de maig de 1845. I aquí eternament vindran a cercar la seva essència els molts aimadors del poeta que portarà el català al nivell de la resta de llengües cultes d’Europa.
Osona té molt per ensenyar a la resta de Catalunya i del món, necessitem – també aquí – passar de les – bones – paraules, als fets concrets. Anem amb retard.
© Antonio Mora Vergés
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada