dimarts, 11 d’agost del 2009

LA TORRE DE SANT LLORENÇ DE LA GALERA.


Algunes dades del terme municipal de la Galera; extensió de 27,29 km², és situat al pla de la Galera, que s'estén entre la serralada dels Ports de Tortosa i la petita alineació de la serra de Godall. Limita a tramuntana amb el terme de Santa Bàrbara pel barranc de les Coves, a ponent, pel camí de Mitan Plana, amb les terres de Mas de Barberans, al sud, amb el municipi d'Ulldecona pel camí del Ròssec, a llevant, un petit bocí del terme limita amb Masdenverge i al sud-est, gairebé a les portes de la població, seguint un bon tros el curs de la rambla de la Galera, termeneja amb les terres de Godall. Antigament, havien format part del terme de la Galera els actuals municipis de Santa Bàrbara i Masdenverge que aconseguiren, però, d'independitzar-se'n el 1828 i el 1857, respectivament.

Les terres del municipi són força planeres. El terme de la Galera és travessat per la rambla de la Galera, que neix als vessants meridionals del massís de Caro i desguassa a l'Ebre al terme de Tortosa, davant Camp-redó. El barranc del Pelós solca les terres per la part nord del municipi i el barranc del Lligat des de la partida de les Refoies fins al límit amb Santa Bàrbara.

Els habitants de la Galera gaudeixen d'estius calorosos i d'hiverns no excessivaments freds; es pot parlar d'un clima mediterrani de plana i muntanya baixa amb influència marítima. La pluja es reparteix entre la tardor (200-250 mm) i la primavera (100-150 mm) normalment, amb poques precipitacions, però sovint en forma de tempestes. És característic l'anomenat vent de dalt, que en aquestes contrades bufa molt fort. Aquest vent, a la tardor i a l'hivern, afavoreix la caiguda de les olives, però quan s'embraveix pot arribar a destrossar collites i a arrencar arbres. Les màximes temperatures el juliol superen els 24°C, mentre que durant el gener la temperatura mitjana oscil•la entre 7-10°C. La temperatura mitjana anual està per sobre dels 16°C.

La vegetació potencial del terme seria una màquia de llentiscle i margalló ( Querco-Lentiscetum). La vegetació actual és formada fonamentalment per arbres i arbustos adaptats al clima mediterrani, a la forta insolació i a la poca humitat, com el coscoll ( Quercus coccifera), el llentiscle ( Pistacia lentiscus), l'ullastre ( Olea europaea), el margalló ( Chamaerops humilis), la carrasca ( Quercus rotundifolia), el lledoner ( Celtis australis) i el pi blanc ( Pinus halepensis).




La torre de Sant Llorenç de la Galera fou construïda a expenses de la ciutat de Tortosa. Se sap que s'hi treballà entre els anys 1340 i 1342, si bé en aquest darrer any l'obra encara no era acabada. De planta rectangular, gairebé quadrada, i força gran, la torre té una alçada considerable, probablement pel fet que és situada al pla. Acabada amb merlets, hi ha diversos pisos de sageteres i finestrals de mig punt centrats en la part elevada dels murs. A un nivell més baix hi ha una finestra geminada de tradició romànica. La torre no conserva l'estructura de l'interior, ja que el 1684 fou condicionada i transformada com a nova església parroquial, dedicada a sant Llorenç, en substitució de l'antic i petit edifici que hi havia a l'entrada de la vila venint de Tortosa. Aquest edifici antic, que no es conserva, segurament devia ser anterior a l'erecció de la parròquia el 1539.

La nova església parroquial de Sant Llorenç, però, restà interrompuda durant la guerra de Successió. Les obres es paralitzaren el 1707, quan el rei arxiduc Carles III, vençut a Almansa, es retirava per passar l'Ebre a Tortosa. La majoria de les cases de la Galera, que havia romàs fidel a aquest, foren cremades per les tropes borbòniques i els habitants hagueren de fugir. A la torre, a mig condicionar com a temple, durant quatre anys s'aquarteraren soldats. Finalment, el 15 d'agost de 1711, acabades les obres, es féu la benedicció del nou temple.

Em costava molt aconseguir imatges de la façana d’aquesta torre- església.



Aquí com quasi per arreu, no hi ha cap facilitat per recollir imatges, és d’autèntic escàndol fer servir les parets d’aquests edificis per subjectar caixes i fils dels diferents “serveis públics” ; no farem sang d’això perquè tenim coll avall, que en aquest país nostre, ens falla el “paisanatge”, i no sortosament el paisatge, i el patrimoni històric i cultural – de moment - . Està clar que calen però canvis, a la Galera i per arreu d’aquesta nostra, trista, bruta i dissortada pàtria..

© Antonio Mora Vergés