diumenge, 30 d’agost de 2009

Les vaques atònites de Santa Margarida de Vila-seca. Cabreres

Em desviava de la carretera Vic-Olot dins del terme de Santa Maria del Corcó, la pista asfaltada anava prenent alçada fins a permetre’ns unes magnifiques vistes del Cabreres. La nostra destinació d’avui Santa Margarida, al mas del mateix nom, volia únicament comprovar si encara eren visibles les restes de l’església primitiva – possiblement romànica – que dona nom al lloc.

De fonts diverses havíem anant acumulant informació :

L'antiga capella de Santa Margarida de Vila-seca és adossada al mas avui conegut amb el nom de Santa Margarida i situada a l'extrem NW de la demarcació de Sescorts, a 738 m d'altitud.




El 1277 s'hi originà una comunitat de monges augustinianes, que l'any 1306 es traslladà a Vic, a requeriment del Bisbe Ponç de Vilaró, preocupat pel fet que aquesta Comunitat femenina estava en un indret aïllat ; el convent i l’església estaven a l'inici del carrer de Sant Pere, on subsistí fins a l'inici del segle XVII. Actualment hi ha el temple dels trinitaris.

Les restes de l'antiga església es troben prop d'un pedró, davant el mas. La capella actual, situada al N de la masia, es construí al segle XVII.

El frontal d’altar de Santa Margarida de Vilaseca, està al Museu Episcopal de Vic.
Les vaques del títol, atònites, estranyades, semblàvem voler-me dir que no havia de donar crèdit a tot el es trobem escrit, quan cercava – inútilment les restes de l’antiga església.




Retrataria “ les vaques sabies “ , i la façana de l’actual ermita de Santa Margarida. El temple i el mas presenten evidents signes d’abandó.

Si en aquest país volem –com diu tothom amb la boca grossa- conservar el patrimoni històric i cultural, Santa Margarida de Vilaseca és un bon lloc per començar.

© Antonio Mora Vergés