diumenge, 30 d’agost de 2009

Country a Palau-Solità i Plegamans. Dos tasses.

L’Associació de veïns de Can Falguera havia convocat a partir de les 19,00 del 29-08-2009, una ballada de 100 cançons de Country ; la Vicky, la Rosa i la Maria Jesús, volien comrovar si el cos humà – el seu cos en concret – estava preparat per assumir un tant gran repte. La meva tasca en aquesta ocasió es limitaria únicament a deixar-ne constància. La tarda semblava anunciar pluja.

Ens aturaríem – seguint la tradició del http://www.coneixercatalunya.blogspot.com/ - a la Torre Marimón per recollir algunes imatges.





Amb catalana puntualitat estàvem a les 19,00 a la Plaçá Mas Pla, quan sonaven els primers compassos del bàsic; les primeres cinquanta cançons fins a sleep thonight, semblava que les encaixaven perfectament les “country woman’s de Castellar “.





L’aturada per sopar, entrepans i beguda prop de les 23,00 hores , seria el primer senyal d’un fet lògic – ballar o fer exercici físic intens amb una temperatura de quasi 25 graus és molt cansat -.

L’spiker de la ballada, saludava als amics que en nombre superior als 250 havien vingut a la ballada des de :

Vilanova i la Geltrú
Viladecavalls
Viladecans
Vacarisses
Terrassa
Sentmenat
Santa Perpetua de Mogoda
Sant Sadurní d'Anoia
Sant Feliu de Llobregat
Sant Feliu de Codines
Sant Andreu de Palomar
Sabadell
Rubí
Palau Solità i Plegamans
Mollet del Vallès
Moià
Madrid
l'Hospitalet de Llobregat
La Colònia Güell
Granollers
Gironella
Corbera
Castellar del Vallès
Caldes de Montbui
Bescanó
Barcelona
Andorra

S’anunciava també , que es ballaria jack’s comboy a la memòria del Pere Barriuso, que ens ha deixat recentment.

Un incident tècnic ens va deixar sense llum i sense so, i en la represa la sensació de cansament va fer-se més i més evident, alguns resistien únicament pel desig de ballar en record del Pere.

Quan va tornar la llum, vaig veure cares noves i “fresques”, amb 100 cançons hi ha ocasió fins i tot de “renovar” els balladors.





jack’s comboy va ser – sens dubte la peça més participada de la ballada.

El diumenge ja feia estona que sota la lluna havia substituït al dissabte, quan ens acomiadàvem d’alguns amics de Castellar del Vallès i Sentmenat; faríem encara un tomb pel Castell de Plegamans il•luminat , abans d’emprendre el retorn.

Segur que no per tothom, però 100 cançons son excessives per alguns. Sembla que aquesta és una tradició del Casino del Granollers.

Ens comenta la organització que pel proper any, es plantejaran la possibilitat de fer una Barbacoa Country, i a continuació una ballada de 50 cançons, amb un petit descans a la meitat.

© Antonio Mora Vergés