diumenge, 23 d’agost del 2009

Sant Joan Samora. Alt Penedès

Anàvem la Maria Jesús Lorente Ruiz i l'Antonio Mora Vergés, a les terres amazic del Penedès, sóc conscient que malgrat el recolzament dels més importants científics en qüestions llengua, aquesta afirmació meva no té una acceptació general.

Quan a Gelida, hi ha un acord total entre Joan Coromines, que afirma clarament que té un origen àrab, provinent del mot ( galtd ) que vol dir gel; aquest ètim àrab passaria a (geTid) per un fenomen de palatització, tan freqüent en l’àrab andalusí, i Pere Balaña per qui ve de l’àrab (Jalída) i voldria dir (la població gèlida, freda).

Quan a Mediona, Barceló , coincideix amb Pere Balaña, en que el topònim té el seu origen en l’assentament en aquest indret de la tribu Amazic Madyúna, profusament documentada a al-Andalus des de la conquesta i que justament va fer nombrosos assentaments a la part oriental d' al-Andalus i a les Illes; aquest assentament penedesenc seria el més septentrionald'al-Andalus. Joan Coromines, coincidint en l’origen àrab , creu que el topònim que prové de l’arrel àrab (madTna)) que vol dir ciutat, vila.

Seguint – una vegada més – la petjada del mestre Josep Salvany Blanch, que recolliria imatges l’any 1.922 , de l’església de Sant Joan Samora,




un exemplar romànic - actualment envoltat per un reixat metàl•lic que el fa inaccessible – raó per la quan presumim que està ben conservada, i que trobem documentada des de l'any 1080.

Té una sola nau, amb una capella posterior afegida a septentrió, capçada per un absis semicircular. La porta, amb arquivolta i impostes, és a migdia. Al mur de ponent hi ha rengles d'aparell d'espiga.

No hem pogut accedir a l’interior del reixat metàl•lic, i disposem únicament d’unes imatges frontals d’aquesta església. Entenem que cal protegir curosament el patrimoni històric comú, com trobem inacceptable que la protecció el converteixi- de facto - en patrimoni d’alguns.



Seguirem aquí les dades recopilades per Ramon Rovira i Tobella :

La documentació posterior sobre St. Joan és poca i no comença a abundar fins el segle XIV on trobem un document de la Pia Almoina datat el 17 de novembre de 1316 on un Bernat de Fonollar pren possessió de la quadra de Sant Joan Samora, del terme del castell de Gelida, que els comtes de Pallars i senyors de Cervelló, Hug de Mataplana i Sibil•la, li han atorgat mentre no li facin lliurament total de 15.000 s. b. pel dot de Blanca, filla de Ferrer d’Abella, amb qui elles casà. en aquesta ocasió presten homenatge i fan jurament de fidelitat a Bernat de Fonollar els habitants de dita quadra.


Pocs anys després (1327) en una capbrevació on es relacionen, en gran part, els censos que pagaven els habitants de la baronia de Gelida als Senyors (els comtes del Pallars) consten un bon nombre d’habitants de St. Joan amb tot allò que tributaven.


Feta la feina tornem pel camí de terra fins al petit nucli de Sant Joan Samora, l’advocació d’aquesta ermita – possiblement parròquia en el seus inicis – és la de Sant Joan Baptista, i el sufix Samora, ens parla possiblement d’un indret que tingui primerament un culte musulmà .


Ens agradaria – si això és possible – accedir a l’interior del temple.


© Antonio Mora Vergés