dijous, 27 d’agost de 2009

CODINES, A SANT FELIU DE. VALLES ORIENTAL



Volia recollir imatges de l’església parroquial de Sant Feliu de Codines, refeta després de l'incendi del 1939; havia estat reedificada en 1732-52; únicament coincideix amb la ubicació - al barri de la Sagrera - d’aquell temple – possiblement de factura romànica - conegut des del 896 fins el 1012 com a filial del monestir de Sant Cugat.






A 473 m alt, els feliuans, feliuencs o santfeliuencs; quan s’expliquen la seva historia http://www.santfeliudecodines.org/pdf/historia.pdf , no fan esment de la presència àrab.


Comparteixo i assumeixo – in totum – les tesis de la Dolors Bramon, la historiadora olotina de la Universitat de Barcelona considera que el procés d´islamització del segle VIII «mai no va ser una conquesta», ja que la població autòctona, que era una immensa majoria, «es va animar i es va unir a aquella cultura llavors superior». Bramon, que recentment ha participat en unes jornades sobre l´Islam i el fet nacional a Catalunya, sosté que «quan van arribar els àrabs al segle VIII la proporció era tan desigual, que sense comptar amb la col•laboració de la població que vivia al territori no hauria pogut triomfar l´Islam».

En relació amb el llegat islàmic, Bramon explica que «les restes d´aquella presència serien abundants si no hagués ocorregut l’hecatombe de la Inquisició». Al segle XV, recorda, es va instaurar aquest organisme de persecució de dissidents respecte als Reis Catòlics i a partir d´aquí la pròpia població intenta ocultar i dissimular qualsevol reminiscència d’aquest passat islàmic, «perquè et jugaves la vida».

La historiadora afirma amb rotunditat: «Es pot dir que molts dels nostres avantpassats van ser musulmans, la qual cosa no vol dir que tinguessin sang àrab, perquè en van venir molt pocs». Bramon resumeix que «encara que han quedat poques restes arquitectòniques, perquè les construccions bèl•liques es van reaprofitar i amb prou feines queda una paret, una fossa o una muralla, i la influència cultural va ser ocultada per por, en canvi l’empremta lèxica ha perdurat en paraules com taronja i això la Inquisició no va poder impedir-ho».

Un altre dels àmbits en els quals aquell passat també es va infiltrar és, segons la historiadora, la gastronomia, encara que també va haver de vorejar la pressió de la Inquisició. «No era el mateix cuinar amb greix de porc o amb oli, que tenia una olor diferent i podia delatar un antic musulmà», afirma.

Tot i això, aquella presència ha perdurat en productes com el torró, el cuscús, que després deriva en la paella, i en l´ús de les espècies. Precisament, en els dos llibres de gastronomia medievals catalans, els més antics d´Europa, el de Sent Soví (1324) i el Llibre del Coch (1490), es pot rastrejar l´ús de les espècies de manera generalitzada, però «el Sant Ofici va fer desaparèixer aquests productes i espècies perquè la Inquisició tenia olfacte».

Respecte a la possibilitat de trobar a Catalunya alguna resta del passat musulmà, Bramon opina que «sembla molt difícil, encara que no és impossible». Per Bramon, seria fantàstic poder trobar algun vestigi, perquè «en l’actualitat les poques restes que hi ha estan bàsicament molt barrejades i reaprofitades, com a València, o a la Suda de Tortosa».

Dalt de les Codines [ de còdol ], en algun moment es sentia la veu del muecín que cridant a la oració “Allah Akbar” . L’ Islam considera que l’únic instrument per a convocar als fidels és la veu humana.

Avui , aquí a les Codines de Sant Feliu, com en molts altres llocs de Catalunya, costa trobar mostres d’aquella petjada.

© Antonio Mora Vergés