Tornàvem la Maria Jesús Lorente Ruiz i l’Antonio Mora Vergés, de la platja de Vilafortuny, abans de l’enllaç amb la carretera N-340, tombava a la dreta, seguint el rètol ; Mas d’en Bosc, Ermita.
La ubicació en aquell punt, a l’alçada quasi de les antigues torres de guaita i defensa, s’explica per una pràctica que malgrat la seva d’extraordinària gravetat, ha estat oblidada, i/o explicada de forma insuficient ; l’exercici de la pirateria a la mediterrània . A partir del s XV, el triomf turc damunt l'imperi Bizantí produí un auge de la pirateria: les zones més afectades foren les Balears (saqueigs de Maó, 1535, i de Ciutadella, 1558), fins al punt que Felip II havia arribat a decidir-ne l'evacuació. També foren freqüents les incursions a les costes del Principat i del País Valencià, fet que motivà l'abandonament virtual dels pobles de la platja i el trasllat del poblament més a l'interior. Felip II ordenà la reestructuració del sistema de defensa, amb la construcció de torres tot al llarg del litoral, fet que ha influït en la toponímia. Després del s XVII cessaren pràcticament del tot els actes de pirateria, perduda l'hegemonia turca i àrab damunt la Mediterrània.
L'església antiga de Santa Maria de Vilafortuny fou saquejada i derruïda pels corsaris sarraïns al segle XV junt amb la de Barenys. La parròquia era formada per Vilafortuny, Barenys, el Mas de l'Abat, el Mas del Bisbe, les Comes d'Ulldemolins, les Franqueses d'Ulldemolins i Vilagrassa.
El 1575 l'arquebisbe Cervantes de Gaeta autoritzà els veïns de Barenys i Vilafortuny a construir una nova església, a condició d'enderrocar les ja existents i bastir-la lluny de la mar. Aleshores es construí Santa Maria del Mas d'en Bosc, prop del mas del mateix nom (anomenat també Mas d'Oliver, que probablement seguí les mateixes vicissituds senyorials que Vilafortuny) .
És un dels temples més antics que es conserva a la població. És tracta d’un edifici senzill, de reduïdes dimensions, d’una sola nau amb arcs de pedra, coberta de fusta a dues vessants, i absis semi-circular amb contraforts. La façana és de pedra amb porta dovellada en arc de mig punt. Durant anys albergava la imatge de la Mare de Déu del Mas d’en Bosc o de Vilafortuny, actualment exposada al Museu Diocesà de Tarragona. Al costat de ponent, hi ha les restes de l’antic cementiri de Vilafortuny, Saquejada pels corsaris el 1582; recupera ben aviat l’activitat religiosa, que s’ha mantingut fins a la meitat del segle XX. A la capella del Mas d'en Bosc se celebrava, a l'agost, un aplec fins el 1950. Encara que considerada – de facto – com l’església titular de Vilafortuny; l’augment de la població – bàsicament en les zones més properes al mar – ha comportar la construcció d’una nova capella mariana a Vilafortuny.
El Mas de’ n Bosc situat enfront de l’ermita - de bella factura- . és un edifici, d’estil renaixentista popular dels segles XV al XVI.
L’edificació – excessiva des del meu punt de vista – ha donat a la zona un aire suburbial, que fa desmerèixer el conjunt del Mas i la Ermita, quina visita us recomanem.
© Antonio Mora Vergés
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada