dissabte, 15 d’agost de 2009

ELS GEGANTS DE LA PLANA



SANT LLORENÇ és un gegant,
El més avi i els més gran.
Sa germana és MONTSERRAT,




Fadrineta enamorada
De la Verge Immaculada
Des de sa més tendra edat.

Un germà, ja molt més lluny,
Que entre bromes se’ns esmuny.
És el vell MONTSENY nevat.



Que només recordarem,
Com cada any, ara a l’hivern
Quan envií el vent gelat.

Fan patxoca els tres germans,
Bens plantats i bens galants !
Potser si que, de ben lluny,
Hom diria que són cecs,
Malagradosos i esquerps,
Molt ferrenys i estrets de puny.

Tant bon punt són coneguts
Els seus lloms forts i molsuts,
Vas veient, tot admirat,
Que els camins, les fonts, les crestes,
Son meloses com les bresques;
Tot ens deixa el cor robat !

Què teniu, que sou semblants
A nosaltres, catalans,
Oh gegants de pics i serra ?
Lluny, ens creuen malcarats ;
Quan ens tractem, estimats
Som per tothom de la terra !

Desembre 1946
Joan Feliu i Escudé.
Escolapi.