diumenge, 16 d’agost de 2009

TIANA, LA “DESCONEGUDA”. MARESME



No acostumo a començar les meves cròniques de forma critica; tinc avui dissortadament la ocasió, àdhuc la necessitat de fer-ho en veure el deplorable estat de la majestuosa imatge del temple parroquial de Sant Cebrià de Tiana; és d’autèntic escàndol fer servir les parets d’aquests edificis per subjectar caixes i fils dels diferents “serveis públics” ; no farem sang d’això perquè tenim coll avall, que en aquest país nostre, ens falla el “paisanatge”, i no sortosament el paisatge, i el patrimoni històric i cultural – de moment - . Està clar que calen però canvis, a Tiana i per arreu d’aquesta nostra, trista, bruta i dissortada pàtria....


El creixement de molts dels nostres pobles i viles, no s’ha fet pel tradicional sistema de “taca d’oli”, sinó per la creació de nuclis aïllats. Això dona sempre un aire “suburbial” , que dificulta – quan no impossibilita - la integració dels nouvinguts.


Dades del lloc :


El terme municipal de Tiana, de 7,90 km² d'extensió, s'estén als vessants marítims de la Serralada Litoral, a l'extrem meridional de la comarca, en contacte amb el Barcelonès (Badalona) i el Vallès Oriental (Sant Fost de Campsentelles i Santa Maria de Martorelles).


El terme primitiu s'estenia fins a la mar i comprenia, fins al mes de juliol de 1933, el territori de l'actual municipi de Montgat.


La situació del poble de Tiana correspon a la dels pobles de dalt típics del Maresme; es troba en una petita vall a redós de la serralada, defugint la proximitat de la costa a causa de la inseguretat que comportaren les incursions dels pirates fins al segle XVIII. El terme comprèn, a més del poble cap del municipi, diverses masies escampades, entre les quals cal destacar Can Montcerdà, Cals Frares, Can Fàbregues, Can Roca, Can Perxet, Can Cirera, Ca l'Andreu, o Can Sant-romà, moltes de les quals són prop de les restes d'antigues vil•les romanes; també hi ha les urbanitzacions de la Virreina i el Mas Ram, compartida amb Badalona, la cartoixa de Montalegre, amb la seva antiga Conreria, i la primitiva parròquia de Sant Cebrià, després santuari de la Mare de Déu de l'Alegria.


El poble de Tiana es troba a 136 m d'altitud, en una vall a redós de la serralada, centrat per la nova església parroquial de Sant Cebrià, construïda el 1886. S'hi conserva, procedent de la primitiva parròquia, un notable retaule barroc, esculpit en fusta, obra de Josep Tremulles (Vilafranca del Penedès, 1603 - ?) (segle XVII).



L'actual església parroquial de Tiana, dedicada a sant Cebrià, és situada a la part alta de la població, dintre el nucli urbà. Substitueix com a parroquial a l'església de la Mare de Déu de l'Alegria, una mica allunyada del poble. L'edifici és de nau única, amb capelles laterals i absis semicircular. Va ser projectat per Francesc de Paula del Villar Lozano (Múrcia, 22 de gener de 1828 - Barcelona, 16 de maig de 1901) arquitecte diocesà de 1874 a 1892, l'any 1884 i beneït dos anys després. És d'estil historicista, amb barreja d'elements neoromànics i neogòtics.
<b>Obiter dicta , el Josep Carbonell Toffoli explica que l 'any 1877, Francesc de Paula Villar i Lozano va rebre l'encàrrec per part de l'Associació de Devots de Sant Josep de construir el temple de la Sagrada Família de Barcelona

Villar va concebre un projecte neogòtic, del que no obstant això només es va construir part de la cripta.

Va abandonar el projecte el 1883 per desacords amb Joan Martorell i Montells (Barcelona, 1833 - 1906)- autor entre moltes de l’església parroquial de Sant Esteve de Castellar del Vallès, coneguda com ‘ la Catedral del Vallès’- , aleshores en funcions d’arquitecte assessor de Josep Maria Bocabella Verdaguer (Sant Cugat del Vallès, 5 d'octubre de 1815 - Barcelona, 22 d'abril de 1892, president de l'Associació de Devots i promotor del projecte.

Ofert l'encàrrec a Martorell, en va refusar la realització, recomanant en canvi el jove Antoni Gaudí i Cornet (Riudoms, el Baix Camp, 25 de juny del 1852 - Barcelona, 10 de juny del 1926), qui es va fer càrrec del projecte.

Joan Martorell i Montells (Barcelona, 1833 - 1906) formava part de l’elit intel•lectual de la seva època.

L' antiga església parroquial de Sant Cebrià de Tiana- avui capella del cementiri - és esmentada ja com a parròquia el 1018 i consagrada de nou el 1100. Aquesta consagració devia correspondre a un edifici romànic que sofrí després nombroses modificacions arquitectòniques; la darrera, segons una data de la façana, del 1729. Aquesta església vella de Tiana, prengué l'advocació de la Mare de Déu de l'Alegria, que era la d'un altar documentat des del segle XVIII, advocació relacionada amb el proper Montalegre (Mons Hilaris),on es bastí la cartoixa.



La devoció per la Mare de Déu de l’Alegria és més que centenària en la vida montgatina i tianenca. La fotografía del Fons Salvany de 1.912 en dona testimoni.

Segons un treball publicat per un monjo cartoixà, cap l’any 1500 li fou erigit un altar a l’església parroquial de Sant Cebrià de Tiana, probablement per perllongar el culte que els monjos dedicaven a Santa Maria al seu monestir de Montalegre, construït entre els anys 1415 i 1463, doncs eren aquests monjos els que s’ocupaven del culte i l’administració d’aquesta parròquia, com a rectors o vicaris.


Antonio Mora Vergés

1 comentari:

Ferran Vallespinós Riera ha dit...

Tiana i Mongat no es van separar a l'any 1936....