La vila de Tivissa està construïda sobre un turó, al peu dels vessants septentrionals de la serralada del mateix nom, a uns 310 metres sobre el nivell del mar, i ocupant un graó de la muntanya, en forma d'esperó, que domina la vall de l'Ebre i té l'església en el seu punt més extrem.
El nom de la població surt esmentat ( Tibisi) per primera vegada en àmfores i rajoles procedents d'un forn romà (jaciment de l'Aumedina), fet que demostra l'antiguitat del poblament i la seva continuïtat fins ben entrat el període medieval, El castell de Tivissa fou infeudat pel rei Alfons el Cast a Guillem de Castellvell el 1174. Posteriorment, pel matrimoni d'una néta d'Alamanda de Castellvell i filla de Ferrer de Santmartí amb Guillem d'Entença, Tivissa passà a dependre dels barons d'Entença; posteriorment formà part del comtat de Prades, depengué dels comtes i ducs de Cardona i ducs de Medinaceli.
El castell de Tivissa centrava un ampli territori anomenat terme general de Tivissa o territori de Tivissa, que, a més dels territoris actuals, comprenia els de Vandellòs (Baix Camp) i Capçanes i els Guiamets (Priorat), que s'independitzaren durant la primera meitat del segle XIX. També en tenien possessions els del monestir de Santes Creus i els templers de Miravet.
En la Guerra contra Joan II la vila, que, com el seu senyor, el comte de Prades i de Cardona, era partidària del rei, refusà d'acomplir l'encàrrec de la Generalitat de Catalunya d'enviar a l'exèrcit d'Urgell un home per cada deu focs. Durant els segles XV i XVI diversos masos de Tivissa es fortificaren contra els pirates.
Les heretats del territori de Tivissa eren subjectes les unes a pagar delmes al rector, si pertanyien a cristians, i les altres, les de sarraïns, a satisfer tasques, quartals, sisenals o vuitenals al duc de Cardona, senyor de Tivissa; aquesta dualitat sovint originava conflictes perquè a molts pagesos se'ls exigia el pagament de dos drets. A fi d'acabar amb aquesta problemàtica el 1535 s'arribà a una concòrdia entre les tres parts contendents: Ferran Ramon, duc de Cardona; Anton de Talavera, xantre i canonge de Tortosa i rector de Tivissa i les seves sufragànies, i Joan Domènec i Guillem Torner, jurats de la vila de Tivissa. Per aquesta concòrdia, que regí fins a l'abolició de les senyories al segle XIX, s'arbitrava principalment que les terres subjectes antigament a pagar delme no serien obligades al pagament de la tasca i viceversa; que de tots els delmes i tasques, reunits, es donaria una quarta part al duc i les altres tres al rector, el qual, del que li pertoqués, donaria una quarta part al bisbe de Tortosa. Durant aquest segle hi hagué sovintejades incursions de pirates sarraïns.
No s'expulsà cap morisc a Tivissa.
El 1629 a la vila hi hagué una epidèmia de pesta, que en pocs mesos produí força mortalitat; en recordança d'aquest fet tràgic se celebra cada any una festa votiva el dia de la Mare de Déu de l'Esperança.
La vila es fortificà durant la guerra dels Segadors a les ordres del diputat de la Generalitat de Catalunya Josep Quintana, a qui havia estat encarregat de defensar el Coll de Balaguer.
Per un capbreu del 1660 se sap que el duc de Cardona i de Medinaceli, no solament era senyor de la vila i terme de Tivissa, sinó que en posseïa tota la jurisdicció o mer i mixt imperi.
Durant la guerra de Successió hi hagué, el 1706, entre Tivissa i el Perelló combats entre les tropes de Felip V i les del rei-arxiduc Carles III.
La vila de Tivissa sofrí força danys en la guerra del Francès. Les forces de Napoleó el 16 de juliol de 1810 penetraren a la vila i saquejaren edificis públics i privats durant bastants dies mentre els vilatans fugien als pobles veïns. Com que la casa de la vila i la rectoria foren cremades, es perderen l'arxiu municipal i el parroquial (aquest, posteriorment refet en part). El 1824 el bisbe envià una persona per a reconstruir, per mitjà de la tradició oral, els llibres del registre. De morts, no n'hi hagué gaires perquè els tivissans foren amatents a fugir. El 1812, quan el govern de Napoleó dividí Catalunya en quatre departaments, Tivissa restà inclosa en el de les Boques de l'Ebre, la capital del qual era Lleida.
L'església parroquia(que se sap que existia el 1279) és dedicada a sant Jaume. La part més antiga del temple, el presbiteri, és gòtica i coberta amb volta de creueria dels segles XIII i XIV, però fou reformat al segle XVII amb la construcció de diverses capelles, la façana (1634) i el campanar. Les obres sembla que s'havien iniciat al final del segle XVI. La façana, tanmateix, és més barroca que renaixentista. Posterior, encara, és la capella del Roser, de tipus neoclàssic, amb tres naus, cúpula i cor; fou construïda per Josep Ribera el 1775.
Durant la primera guerra Carlina fou convertida en fortí dels liberals i en dipòsit de queviures i municions. El mateix any, el 1837, el poble fou tancat i fortificat; així pogué resistir les sovintejades escomeses del guerriller carlí Josep Bru, Basquetes, tivissà. El mes d'agost del 1838 la vila es preparà per al setge que li volia infligir el general carlí Ramon Cabrera, es reforçà la guarnició i es feren obres de defensa, però aquest atac no es produí. En la tercera guerra Carlina la vila, dominada pels liberals, fou assaltada diverses vegades pels carlins.
Tivissa, encara, durant la guerra civil de 1936-39, patí fortament els estralls bèl•lics a causa de la proximitat del front de la batalla de l'Ebre.
El consell de sempre, feu el possible per conèixer aquest indret encisador, en aquest estiu de 2.009, o com a màxim en els mesos que resten per acabar l’any.
© Antonio Mora Vergés
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada