diumenge, 2 d’agost de 2009

OS DE BALAGUER

Acabàvem de dinar sota una carpa al Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes; no havia esta possible fer-ho en el menjador principal, amb vistes al claustre – esperem poder fer-ho en una propera visita - deixàvem a la Maria Jesús i a la Montserrat, confortablement instal·lades al saló instal·lat a l’antic menjador dels Monjos, i en companyia del Josep Sansalvador ens arribàvem fins a la vila d'Os de Balaguer (463 m d'altitud) ; és al peu del castell, damunt un turó que domina un congost a la riba esquerra del riu de Farfanya. El 1991 habitaven al nucli de la vila un total de 426 h.



La part més antiga del castell d'Os de Balaguer correspon a una torre gairebé cilíndrica, que podria datar del segle XII; posteriorment el castell fou reedificat i restaurat en temps dels Siscar com a casal fortificat. Data d'aleshores la capella de Santa Bàrbara, del castell. La galeria que hi havia a la banda solana, sobre el camí de Balaguer, s'enderrocà vers el 1960. L'antiga població era emmurallada. L'eix principal de la vila és un carrer llarg, paral·lel al riu de Farfanya. Es conserva encara el carrer de la Seda.



Fons Salvany. 1918






L'església parroquial és dedicada a Sant Miquel; del segle XVII té una magnífica façana barroca, tres naus i un campanar de planta quadrada que a mitja alçada es fa poligonal. És documentat que anteriorment, el 1593, el mestre Muro, argenter de Lleida, hi realitzà treballs artístics. L'obra s'acabà el 1700, any que es construí la font monumental de Sant Petiot,[ popularment coneguda com Sant Pitot] pariona de les de Bellpuig de les Avellanes, Castelló i Algerri.




La vila té un centre públic d'ensenyament primari, pista polisportiva, camp de futbol i piscines i també casal, llar de jubilats i residència d'avis. Pel que fa a les agrupacions culturals, Os de Balaguer disposa del grup teatral Plors i Rialles i l'Esbart Dansaire d'Os de Balaguer. Os celebra la festa major el 29 de setembre, en honor de Sant Miquel; pel maig es fa un aplec a l'ermita de la Mare de Déu d'Aguilar, per la Segona Pasqua se'n fa un altre a l'ermita de la Mare de Déu de Cérvoles i, el 6 d'agost, a Sant Salvador. L'Onze de Setembre es fa una xocolatada popular a la plaça i des del 1987, a l'abril, es fa una trobada de campaners. Al febrer hom fa una revetlla per a celebrar la festivitat de les Àguedes.

Os de Balaguer, és en si mateixa una destinació turística d’altíssim interès, tota vegada que dins del seus límits trobem ;

Gerb

Tragó de Noguera

Blancafort

Montessor

Canelles,Alberola i Salaverd

Santa Maria de Cérvoles i la Mare de Déu d'Aguilar

Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes

Santa Maria de Vallverd

Recollides les imatges més emblemàtiques d’Os de Balaguer, tornem fins a Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes, on ens esperen ja la Maria Jesús i la Montserrat, ens emportarem productes d’aquesta terra amable, i per damunt de tot el record d’aquest jornada en que de la ma del bon amic Josep Sansalvador, hem aprofundit una mica més en aquesta dèria nostra de conèixer Catalunya.



Sota un cel núvol ens aturarem per visitar el Santuari del sant Crist de Balaguer; les primeres gotes començaran a caure encara dins del casc urbà de la ciutat, i ens acompanyaran quasi fins a la intersecció amb la A-2.

A casa veurem a les noticies de la nit, que l’aigua a fet molt de malt, en els conreus de la vall del Segre, i les rafegues de vent han provocat la caiguda i posterior mort d’un veí de Lleida.

Volem des d’aquestes línies manifestar-los el nostre més sentit condol.

© Antonio Mora Vergés