dimarts, 18 d’agost de 2009

LA NINFA DE LA FORADADA

La onada de calor no ens feia desistir, a la Maria Jesús Lorente Ruiz i a l’Antonio Mora Vergés, d’arribar-nos fins a Cantonigròs , el poble ha assolit notorietat internacional gràcies al Festival Internacional de Música de Cantonigròs.




En relació a aquesta manifestació cultural internacional alguna dada d’interes :
L'Associació Festival Internacional de Música de Cantonigròs va iniciar les seves activitats l'any 1983, duent a terme l'organització del primer Festival i anualment ha anat organitzant sense cap interrupció.


L'any 1996, la Generalitat de Catalunya li va otorgar la Creu de Sant Jordi, per la seva contribució al foment de l'intercanvi cultural amb països d'arreu del món i per la projecció internacional de Catalunya i de la seva música.


L'any 2000 li va ser atorgat el Premi d'Honor de la Fundació Jaume I com a reconeixement a la seva dedicació constant i lleial al servei de la cultura dels Països Catalans.


L'any 2003 li ha estat concedit el Premi Nacional de Cultura de la Generalitat de Catalunya, pels seus vint anys continuats d'activitat en el desenvolupament i foment de la cultura.


El Festival ha estat recolzat des dels seus inicis per les màximes Institucions Públiques i Entitats Privades així com per un elevat nombre de col.laboradors, empresaris, entitats, associacions, i una gran quantitat de persones que s´hi han vinculat.


Al llarg dels anys transcorreguts han estat membres dels seus jurats avaluadors grans personalitats del món cultural del nostre país i de l'estranger, donant al Festival una garantia d'experiència i de qualitat que l'han prestigiat arreu del món.

És membre de l' "European Festivals Association".

Ens portava fins al Cabrerès, comarca natural inclosa dins dels anomenats “territoris serens ” , la llegendària fama del gorg conegut com la Foradada, deixàvem el vehicle al costat del camp de futbol – de gespa natural -, agafàvem el corriol que baixa deixant el recinte esportiu a la dreta, i sempre amatents als senyals grocs – i al sòl esmicolat - fèiem el camí sota un sol d’absoluta injustícia. Coincidíem amb moltes persones amb quitxalla que feien el camí de tornada.

El lloc corprèn; no costa d’imaginar-se la cascada d’aigua – manllevarem una fotografia de la pàgina municipal -



, quan al forat, Jaume bofill i Mates, conegut com ( Guerau de Liost), ho explicava amb magistrals estrofes ;


Oh gorg! Debades ton secret pouava:
res no copsà, l'esguard, de ton misteri;
però ton ull ciclopi, que no mira,
si que m'entrà per sempre més a l'ànima.

Respecte de les famoses “ dones d’aigua” ; en la seva formulació primera, la dona d’aigua personifica tots els beneficis que se’n deriven pels als humans d’un us correcte d’aquesta matèria. Està clar que lluny del que pretenien els clàssics la humanitat ha fet una pèssima utilització d’aquest recurs, que ha estat i estarà més en el futur, en la base dels molts dels conflictes que han generat guerres i morts.

Hem fet marxar dels seus tradicionals indrets les dones d’aigua, i amb elles justament, se’n ’han anat les positives influencies sobre l’entorn, Està clar que tenim el que volíem , oi ?
La Maria Jesús Lorente Ruiz, ens donarà la clau “humana” d’aquest indret màgic.




La tornada amb una temperatura que està per damunt dels 35 graus, ens farà suar de valent, cal superar un desnivell superior als 100 metres, en una mica més de dos quilometres !. Coincidirem amb la parella de Lleida, que porten un nen al qui fem una edat entre cinc i set anys, els havíem saludat quan baixàvem, quasi a la meitat del camí. Trigaran més d’una hora en fer la pujada, nosaltres, fent fins a cinc parades en llocs ombrívols, ho fem en la meitat del temps.


Ens recuperarem a cal traginer, al carrer major, 38, [ telèfons 687755771 i 938565783] on fan una cuina “ honrada”, amanides, esqueixada de bacallà, conill i botifarra a la brasa, ens compensaran de l’esforç físic.

El lloc mereix una visita, cal insistir – com sempre – en la necessitat d’un equipament mínim, calçat,roba,i per descomptat aigua i la màquina de retratar.

© Antonio Mora Vergés

Cap comentari: