dijous, 6 d’agost de 2009

Sant Sadurní de Sovelles. Terme de les Llosses.Girona





Anàvem acabant la feina per aquest quasi infinit terme de les Llosses, anant i venint, pujant i baixant, i fent sempre camí. El topònim segons alguns estudiosos deriva de la paraula àrab al-jauzat “ camins” .

Quan a la resta de topònims : Santa Maria de Matamala, Sant Martí de Vinyoles de Portavella, Sant Vicenç de Maçanós, Sant Sadurní de Sovelles , Sant Esteve de Vallespirans, Sant Esteve de Comià, Santa Margarida de Vinyoles,... espero comptar amb la col•laboració d’alguns lectors/es.

M’endinsava per una pista de ciment, que en un recorregut senzill i meravellós alhora, en portarà fins un paratge pla, en el que llueix de forma especial l'antiga parròquia de Sant Sadurní de Sovelles , que es troba a 970 m d'altitud, al SE del terme, als vessants N del Massagalls, ja prop del Ter.

És documentada des del 925 (Sovezillas),quan el bisbe Jordi la donà, amb Sant Martí de Vinyoles, al monestir de Ripoll.

Fou reedificada en 1714-17. En la seva demarcació hi havia importants masos, com la Sala, el Grau, el Camp, l'Aliguer, l'Om, el Prat, la Plana, les Muntades, la Vinyassa i altres, que en la seva gran majoria són tancats. Prop de l'església hi ha un nucli de quatre o cinc cases, amb l'Hostal, que s'alça davant del cementiri.

Una vella tradició local diu que abans l'església era dedicada a sant Martí i situada prop de la Vinyassa, a una hora de l'actual; és possible que es tractés de dues esglésies diferents, la segona de les quals desapareguda.

L’església tancada, presenta un bon estat de manteniment; de la casa propera ens contesten únicament dos gran gossos, que tindrem de companys mentre cerquem els millors indrets per fer fotografies, atesa l’hora i la intensa calor.

El turisme “ cultural” associant sovint a l’anomena`t turisme rural, necessita un mínim de hardware “ de material” :

Informació sobre els llocs a visitar.
Dades històriques i tècniques.
Accés a l’interior dels edificis.
I, si fos possible l’explicació d’un guia local.

Tot plegat, una mínima inversió que permetria consolidar els llocs de treball, en la restauració i la Hosteleria.

A qui correspongui.

© Antonio Mora Vergés