diumenge, 2 d’agost de 2009

El Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes

La Maria Jesús i jo coneixíem ja el Monestir, no així el Feliu i la Montserrat, que descobririen aquesta joia de la comarca de la Noguera, en ocasió d’una visita a les instal·lacions de l’Arxiu Gavin.

Algunes dades bàsiques amics lectors d’aquest indret :

Situat a la comarca de la Noguera, forma part d’un conjunt territorial i paisatgístic anomenat els Aspres del Montsec. Un territori amb arrels prehistòriques, presidit pel Montsec, i porta d’entrada al Prepirineu.

Des de la seua fundació a l’any 1166, el Monestir de les Avellanes ha estat centre d’influència i referent per als pobles del seu entorn. Així mateix, fou un centre de poder de la zona, en l’època medieval, ja que els Comtes d’Urgell el prengueren com la seua casa espiritual, el patrocinaren i el convertiren en el seu panteó dinàstic, per això les despulles d’aquests descansen encara avui al monestir.

L’orde monàstic que fundà i habità el monestir fou el dels monjos premostratencs. Aquests hi visqueren al llarg de 650 anys, fins al punt de convertir-se en el monestir més important dels premostratencs [*]a Catalunya. I és que l’orde deixà la seua petjada en un monestir que s’aixecà per cercar-hi soledat, aïllament, austeritat i recolliment.

[*] En el Concili de Reims, a l'octubre de 1119, el papa Calixt II li va demanar a q Norbert de Mandenburgo que fundara una orde religiós en la diòcesi de Laon. En 1120, Norbert va triar la vall de Prémontré (Praemonstratum en llatí) per a fundar la primera abadia. Segons la tradició Norbert havia tingut una visió que li indicava el lloc on havia de fer la fundació, d’aquí n’ha derivat el nom de l’Ordre; l’any següent la comunitat arribava als 40 membres.
L'any 1125 el papa Honori II va aprovar la constitució de l'Orde, basada en la regla de Sant Agustí d'Hipona a la manera de les ordes de canonges regulars en el seu vessant ascètic i més severa coneguda com a Ordo novus o Ordo monasterii, el Ordo primus era molt menys rigorista.

Des de 1910 són els germans maristes els encarregats de continuar amb la missió espiritual i religiosa del monestir.

El Monestir de les Avellanes fou centre de cultura i pensament. Destacant-hi l’Escola d’erudits de les Avellanes, que al segle XVIII es convertí en un focus important de coneixement, on s’establiren les bases de la historiografia moderna catalana. El Monestir de les Avellanes tingué també una de les millors biblioteques de l’època, avui desapareguda. La recent instal·lació de l’Arxiu Gavin, en el que foren edificis de la fusteria, dona continuïtat a aquesta vinculació amb el món cultural, tant present en aquesta casa.

El Monestir de les Avellanes es dotà de construccions monacals d’alt valor artístic. Ens han arribat als nostres dies el claustre romànic,






que fou construït al segle XII i és la part més antiga del monestir, i tot i la seua senzillesa, és d’un gran valor històric i artístic per ser d’una època tan primerenca. Caldria afegir-hi també la Sala Capitular, del segle XIII.

L’església gòtica és l’element més destacable de la reforma que havia de viure el monestir al segle XIV. Imatge del Fons Salvany. any 1.918


En el seu interior hi ha el Panteó dels Comtes d’Urgell format, fins el 1906, per uns sepulcres de gran valor en l’àmbit de l’escultura gòtica catalana, i que avui es troben al Metropolitan Museum of Art de Nova York.





Cal destacar també les reformes i edificacions dels segles XVII i XVIII, d’estil neoclàssic, visibles al refectori, la font de la Mallola i el porxo de l’entrada. I finalment els edificis de pedra rosada, d’inicis del segle XX, i inspirats en l’arquitectura noucentista catalana, que foren construïts pels germans maristes.

La comarca de la Noguera, curulla d’història, és sens dubte el destí ideal per conciliar alhora, el desig d’un major coneixement, i de retrobament de la pau i la tranquil·litat. Si teniu uns dies de lleure , al Monestir de Santa Maria de les Avellanes, http://www.monestirdelesavellanes.com/ hi trobareu tot el necessari per viure una experiència inoblidable.

© Antonio Mora Vergés

1 comentari:

B. M. ha dit...

Molt bona explicació sobre el Monestir.
Moltes gràcies per les entrades sobre el Monestir de les Avellanes i el seu entorn.

Sempre que vulgueu estar al dia sobre aquest lloc i aquesta comarca, trobareu informació al bloc del Monestir:

http://monestiravellanes.wordpress.com

i en el cas de l'Arxiu Gavín del Monestir de les Avellanes a la web:

http://arxiugavin.wordpress.com

Salut!