Fèiem via per la carretera de Manresa a Calaf, un cop superat el poble de Fonollosa, a l’alçada del quilòmetre 15,700 observava a la dreta un mur de contenció i al damunt la inconfusible imatge d’un campanar d’espadanya; aturava el vehicle al voral de la carretera, quasi a l’accés de la magnifica masia de la Vall, a la que pertany aquesta capella rural de senzilla construcció, teulada a dos vessants, campanar d’espadanya; la porta està al parament de migdia, i em calia trepar un xic per situar-me al mateix nivell per recollir-ne imatges. La temperatura superava els 35 graus. És lògic que a l’agost faci calor, oi ?
Algunes dades d’interès d’aquestes “forasteres “, que han trobat aixopluc en molts llocs d’aquest país hospitalari :
Santa Justa i santa Rufina l’any 297 a Sevilla confessaren la fe en el Crist, tot refusant d’oferir per al culte d’Adonis la ceràmica en l’elaboració de la qual es guanyaven la vida, per la qual cosa foren torturades i executades. Louis Réau esmenta que eren filles d’un terrissaire i que van morir en mans dels pagans després de negar-se a adorar els seus déus. La vinculació de les dues santes amb la terrissa que recullen les diferents versions de llegendes i altres textos, les ha fet protectores dels oficis vinculats amb la fabricació de plats i olles i dels terrissaires en general.
El cas de santa Justa i santa Rufina és una de tantes apropiacions de sants d’altres contrades esdevingudes per la tradició catalans. La seva presència al límit de la Segarra històrica, terra de frontera durant molt temps , entre àrabs i cristians, pressuposen un llarg viatge des de la seva Sevilla natalícia. Com va passar amb altres dos sants d’origen andalús, sant Iscle i santa Victòria, la seva devoció – es va traslladar forçosament - com a conseqüència de l’ocupació sarraïna de les terres del sud de la península. Catalunya en el període d’ocupació i domini dels sarrains era bàsicament i principal agrícola. Els contingents de persones procedents del sud, que arribaren des del principi del segle XX, anaven a servir la industria i les activitats transformadores, i portaven també les seves particulars advocacions, La Verge del Rocío,és sens dubte una de les mes conegudes. Actualment es celebren diferents aplecs – sobretot pel voltant de Barcelona – en els que els andalusos i altres col•lectius festegen les seves Mares de Déu i/o Sants/es tradicionals.
Trobava informació sobre una edició dels Goigs a llaor de les glorioses verges i màrtirs santa Justa i santa Rufina : que es veneren a la capella de la Vall de Fonollosa, bisbat de Vic
CDU 398(467.1 Bg Fonollosa)
TÍTOL Goigs a llaor de les glorioses verges i màrtirs santa Justa i santa Rufina : que es veneren a la capella de la Vall de Fonollosa, bisbat de Vic
PUBLICACIÓ [S.l.] : Torrell de Reus, 1959
DESC.FÍSICA 1 goig : il., música ; 33 cm
NOTA Text a tres columnes amb corondell
NOTA Orla amb motius vegetals i amb ocells
NOTA Tiratge destinat als "Amics dels Goigs"
NOTA Imatge de l'advocació ornada amb dos gerros amb flors
MATÈRIA Justa, Santa -- Goigs
MATÈRIA Rufina, Santa -- Goigs
MATÈRIA Goigs catalans -- Fonollosa
SECUNDÀRIA Amics dels Goigs
EXEMPLAR 03501. Procedència Arxiu Casulà.
Agrairé qualsevol informació en relació a aquesta capella rural de Santa Justa i Santa Rufina del Mas la Vall de Fonollosa [ dins l’ anomenat Bages Sec ]
La Rosa Serra Rotés (Puig-reig, 1958) la retratava l’any 1987
https://calaix.gencat.cat/handle/10687/82687
El Partits hereus de la dictadura, PP & PSOE estan embrancats en assenyalar l’altre com MÉS corrupte, dissortadament patim llistes de “ desesperació” a la Sanitat Pública – i de retruc a la privada -, a l’atenció social a les persones febles, discapacitats, dependents,.., els agrairíem a ambdós Partits, que posin remei a aquests i altres problemes, i deixin de perdre el temps, la “ sensació” de la ciutadania és que la corrupció en ambdós és ex-aequo
Ens sembla que una Comissió Parlamentaria que esbrines les relacions entre el narcotràfic , el finançament dels Partits Polítics , i les accions criminals dutes a terme darrerament a la Comunitat andalusa, tindria més sentit, oi?
https://www.guimera.blog/tribuna/eleccions-europees-esperar-i-veure/
Els catalans som pacients i respectem la voluntat divina , i com es diu a Romans, 12 ; esperem que actuï la indignació divina, tal com diu l’Escriptura: A mi em toca de passar comptes, jo donaré la paga, diu el Senyor.
Costa evitar l’ús del llenguatge escatològic, quan constates una vegada i altra, les accions maldestres dels enemics de Catalunya, que se’n surten força bé en la seva tasca de dessolar la terra.
El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).
El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social. Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.
Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals, per evitar que la continuïtat del projecte. El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana, que l’acció del sionisme sobre Palestina.
L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.
Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?. Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem fent esment de l’autor de les fotografies.
Que Santa Justa, Santa Rufina i Sant Antoni de la Sitja, elevin a l’Altíssim la pregaria dels fonollosencs , berguedans , quartencs , font-rubinencs , santquirzencs , amazics, illencs, gitanos, aragonesos, asturians , valencians, bascos, aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits , saharauis ... , pescadors , pagesos, ramaders , menors estrangers no acompanyants, exiliats polítics .. i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada