diumenge, 30 d’agost de 2009

SANT VICENÇ DE CASTELLET. LA PORTA DE MANRESA.

Sortíem de Sabadell a les 8,00, el Joan Moliner i Manau i l’Antonio Mora Verges, anàvem a Sant Vicenç de Castellet, concretament a Sant Jaume de Vallhonesta, on ens trobaríem amb membres del Centre Excursionista, que fan una gran tasca de senyalització de camins i llocs d’interès d’aquesta contrada, de peculiar bellesa.

La nostra intenció desprès d’esmorzar – Sant Jaume de Vallhonesta va ser un dels grans hostals del camí ral – era visitar el turó de Castellet, que s'eleva a la dreta del riu; l’Alfons Plans se’ns oferia per acompanyar-nos ja que disposa de les claus del recinte.






Una torre prismàtica —vestigi de l'antic castell de Castellet— i l'ermita de la Mare de Déu de Castellet —molt venerada pels santvicentins i els pobles de la rodalia— coronen el turó.




Els antecedents del castell i la senyoria de Castellet de Bages es remunten al segle X. El diminutiu Castellet, consta per primera vegada en una escriptura datada el 1099 , el ( Castelleto subtus Menresa ) 'Castellet més avall de Manresa', ha fet sempre una tasca de “porta de la Capital del Bages”.



Fou patrimoni de la mitra d'Urgell fins que el bisbe Arnau de Preixens, el 1179, el vengué amb tots els seus béns, possessions i drets al rei Alfons I el Trobador (altrament dit el Cast). Més endavant fou domini dels Castellet, documentats des del 1279, senyors d'aquest terme i d'altres terres, emparentats successivament amb els Rocafort, els Cardona, els Amat i els Boixadors. La senyoria feudal s'extingí amb el primer i l'últim baró de Castellet, Marià d'Alegre i d'Aparici (qui visqué a Barcelona en el palau del carrer de Montcada, que ara acull una part del Museu Picasso), el qual, en morir el 1831 sense successió, llegà els seus béns a l'hospital barceloní de la Santa Creu. El petit castell, marcat a l'origen pel signe de la senyoria episcopal, acabà la seva història amb una pia destinació benèfica.


Com a conseqüència de les tasques d’arranjament i restauració, el 13 de març de 2003 es va procedir a la signatura del conveni de cessió de Castellet al municipi essent els signants d'aquest acord l'alcalde Joan Montsech, el bisbe de Vic, Josep Maria Guix i el rector de la parròquia de Sant Vicenç, Miquel Codina.



L'ermita de la Mare de Déu de Castellet conserva part de l'estructura romànica original, però molt desfigurada, ja que se'n canvià l'orientació i s'hi feren diversos afegits i ampliacions. La imatge de la Verge titular – que està avui a la parroquial de Sant Vicenç - és una realització moderna (1950) de Camps i Arnau, inspirada en la talla romànica conservada a la masia de les Vives, situada al peu de Castellet, d'on fou baixada durant la primera guerra Carlina.


Recollides les imatges l’Alfons Plans tornarà a Vallhonesta per afegir-se als seus companys del Centre excursionista; el Joan i jo, tornarem al nostre Vallès amb el compromís de fer arribar aquesta crònica i les imatges a la redacció del Breny http://www.elbreny.com, també ho enviarem a http://www.naciodigital.cat/manresainfo/ per a la secció Divulgar el Bages.

© Antonio Mora Vergés