diumenge, 16 d’agost de 2009

L’ALEGRIA DE TIANA. MARESME




Pensava en la frase “ terra a la terra “ en el darrer tram – no asfaltat – que uneix o separa del nucli urbà a l' antiga església parroquial de Sant Cebrià de Tiana- , avui capella del cementiri.

La trobem esmentada ja com a parròquia el 1018 i consagrada de nou el 1100. Aquesta consagració devia correspondre a un edifici romànic que sofrí després nombroses modificacions arquitectòniques; la darrera, segons una data de la façana, del 1729.

L’actual capella de la Mare de déu de l’alegria , coneguda també per alguns tianencs com l’església vella de Tiana, al seu voltant s'agruparen unes quantes masies que donaren origen a l’actual població (Can Fàbregues, Can Roca, Can Perxet, Can Cirera, Ca l'Andreu, Can Montcerdà).



l'advocació de la Mare de Déu de l'Alegria, era inicialment la d'un altar documentat des del segle XVIII, la devoció mariana s’ha de relacionar amb el proper Montalegre (Mons Hilaris),on es bastí la cartoixa.

La devoció per la Mare de Déu de l’Alegria és més que centenària en la vida montgatina i tianenca Segons un treball publicat per un monjo cartoixà, cap l’any 1500 li fou erigit un altar a l’església parroquial de Sant Cebrià de Tiana, probablement per perllongar el culte que els monjos dedicaven a Santa Maria al seu monestir de Montalegre, construït entre els anys 1415 i 1463, doncs eren aquests monjos els que s’ocupaven del culte i l’administració d’aquesta parròquia, com a rectors o vicaris.

Reprodueixo d'un excel•lent treball de Abelard Chimisanas i Julià :

Els documents més antics en que es fa referència al culte a la Mare de Déu de l’Alegria es remunten a la segona meitat del S. XVII: El 1673 Marianna muller de Benet Riera fa una deixa testamentària per la celebració d’una missa a l’altar de l’Alegria, tanmateix els anys 1695, 1697 i el 1710 hi trobem altres donacions semblants. Prova de la devoció per la patrona de la nostra Confraria és un acta signada el 8 de maig de l’any 1696 que diu: “Nos Franciscos Rosal Diaca en drets Dr. en lo espiritual y temporal ... per lo Illm Sr Manuel de Alvas ..... Bisbe de Barcelona.... notificam y fem saber a tothom generalment com La Santedat de Nostre Ssm. Pare Innocensio Papa XII .. lletras apostolicas dadas en Roma en Sta. Maria la Major... als vuit dias del mes de octubre del any 1695 de son Pontificat .. concedeix misericordiosament... en lo segon dia de Pentecostes desde las primeras vespras fins al solpost del dia de la mateixa festa visitaran la capella de Nostra Senyora de la Alegria de la Iglesia Parroquial de Sant Cebria de Tiana... indulgencia plenaria y remisió de tots los pecats...”

No hi ha constància de l’antiguitat del culte a la Mare de Déu de l’Alegria per part dels pescadors de Montgat, doncs no s’ha trobat cap document que faci referència a la constitució de la Confraria. Malgrat això cal pensar que és de l’època citada, mitjans o finals del S. XVII, doncs l’antiga imatge del 1701 duia la inscripció: “Patrona dels Pescadors que es venera en la Parròquia de Tiana”. Malauradament aquesta imatge fou destruïda l’any 1936.

No és fins el 29 de juny del 1732 en que es documenta l’existència de la Confraria de Pescadors, amb un acta que diu així: “Convocat y congregat lo consell general dels confrares de la Confraria baix la Invocació de Nostra Señora de la Alegria construida en la parroquial Iglesia de St. Cipria de Tiana Bisbat de Barcelona en la Rectoria de dita Iglesia parroquial en la qual invocació intrevingueren y foren presents...”. Segueix la relació dels administradors: Pau Batlle i Esteve Milás i de 14 confrares i el motiu de la convocatòria que era el de prohibir anar a pescar els dies de festa baix sanció de sis sous.

De notable interès per la història de la Confraria és un llibre de comptes que es conserva en l’arxiu parroquial de Tiana i que abasta els anys 1766 fins el 1816. S’inicia el 21 de setembre de 1766 amb el canvi d’administradors; hi son elegits Anton Matheu y Alsina i Joan Codina, substituint els anteriors, en Pere Nadalmay i en Francisco Font. En els comptes de l’any 1785 hi figura una reserva de diners per la futura construcció d’un retaule. L’any 1787 es paguen a l’escultor Jaume Sunyol 130 lliures com a primer avançament de les 440 de les pressupostades per dita construcció, que és finalitzà l’any 1788 amb la reconstrucció de l’altar. L’any 1808 hi figuren diversos pagaments per una bandera, domassos, serrells, tovalles, seda, cortines i tarima per l’altar major. Durant aquesta primera meitat del segle XIX els pescadors i mariners celebraven oficis per Sant Joan (probablement precedent de l’actual festa major), per Sant Pere, així com per Sant Cebrià, diada del titular de la Parròquia.

A partir de l’any 1816 no trobem cap document a l’arxiu parroquial de Tiana que faci referència a la Confraria de la Mare de Déu de l’Alegria. És justament l’any en que en uns terrenys cedits per en Pau Matheu-Alsina Sanpere comencen les obres de construcció de la futura església parroquial de Sant Joan i Santa Maria de Montgat, obres que per manca de suport econòmic restaran aturades quaranta anys. Quan el 29 de desembre de 1867 deu anys desprès de la seva benedicció es declara parròquia, als montgatins ja no els hi cal anar a la parròquia de Sant Cebrià i el culte a la Mare de Déu de l’Alegria desapareix. Pel que fa a la confraria de pescadors no en tenim cap testimoni des d’aquell llunyà 1816 fins l’any 1857 de la benedicció del nou temple. Pot ser la documentació d’aquesta època va passar a l’arxiu parroquial de Montgat que fou destruït el 1936 ?, pot ser la guardava el patró major a casa seva ?. L’única dada que hem trobat d’aquells anys és l’existència l’any 1888 d’una mútua amb el nom de “Sant Jaume”, que el 1910 figurava com “Confraria de Sant Jaume”.

Pel que fa al de l’antiga patrona dels pescadors, la Mare de Déu de l’Alegria, seguia al seu altar, sense que se li retés cap ofici ni devoció especial, doncs els que havien sigut els seus devots, els pescadors, ja no hi pujaven. L’any 1886 fou consagrat l’actual temple parroquial de Sant Cebrià de Tiana. Això portà com a conseqüència que el temple primitiu quedés tancat totalment al culte i l’advocació de la Mare de Déu de l’Alegria s’oblidés, tot i que conservà al seu interior l’altar i l’imatge.

Afortunadament, cap el 1908, un grup de tianencs amb gran amor pel seu poble i les seves tradicions, va impulsar la restauració de l’antiga església parroquial i el culte a la Mare de Déu de l’Alegria, traslladant l’imatge des del seu altar al presbiteri, com a titular del temple, anomenat des d’aleshores ermita de l’Alegria. També es va instaurar la celebració per la diada de Pasqua de Resurrecció d’un aplec, molt celebrat tant pels tianencs com pels montgatins, així com l’edició d’uns Goigs que, en recordança del patronatge de la Confraria de Pescadors, diu en un dels seus versos:

Vos aclamaren Patrona
els pescadors de Montgat
que vostra mà auxili els dóna
en els temps de tempestat.
Una antiga confraria
vostre poder diu arreu:
Oh Verge de l’Alegria !
oïu sempre nostra veu.


És així com la que fou patrona dels pescadors i, per extensió, de Montgat doncs en aquells temps tots els montgatins eren pescadors, es venerada ara com a patrona dels tianencs.

El Josep Maria Toffoli Carbonell, em deixa un comentari; l’any 1970 la antiga Parròquia, avui església de l’ Alegria, fou decorada amb pintures murals per l’Ignasi M. Serra Goday (1916-1991).

Us convido- si voleu de camí a la platja - a fer un tomb per aquesta Tiana desconeguda, que Barcelonins i Vallesans tenen a tocar de casa.

© Antonio Mora Vergés