Tornàvem de la platja per la B-20, la temperatura ambient estava pel damunt dels 35 graus segons el termòmetre del vehicle, racionalment passades llargament les 16,00 hores, no era el millor moment per arribar-se fins al Monestir de Sant Jeroni de la Murtra. Gràcies al bon Déu, no acostumo a fer les coses “racionalment”, i sortia pel trencall que indica Montcada i Reixac, deseguida trobava un rètol Monestir Sant Jeroni de la Murtra a l’esquerra de la via, que amb força viaranys em portava fins a la Vall de Betlem.
Recollia imatges des d’una certa distància , el lloc de magnifiques proporcions únicament és possible abastar-lo amb una separació notable. La vegetació incontrolada prop dels camins ho feia un xic més difícil, i les inevitables línies elèctriques - com sempre, oi ? – m’obligaven a fer equilibris. Sóc partidari de retratar la realitat, i si algú s’ha de posar vermell, que s’hi posi!!!!
La imatge en blanc i negre de l'any 1.915 ées del fons Salvany.
Informació històrica de l’indret :
El monestir de Sant Jeroni de la Vall de Batlem, va ser fundat el 1416 pel mercader barceloní Bertran Nicolau a la serralada de Marina (Badalona), sobre un mas medieval que era propietat del “mestre racional de la casa del Rei” i que també havia estat construït sobre l’antiga vil•la romana de Poià. . Les males condicions del monestir de Sant Jeroni de Mont Olivet que s'havia fundat el 1413 a Sant Pere de Ribes, al Garraf forçaren el trasllat de la Comunitat el 1416.
El nou monestir jerònim prengué el títol canònic de la Mare de Déu de Betlem, però la pervivència popular del nom del mas sobre el qual s’edificà, dit de “ça murtra” per l’existència d’aquest arbusts – rars en les nostres conreus-, va fer que gradualment prevalgués el nom popular. Avui encara es pot admirar una antiga murtra prop de l’original brollador del claustre.
Des del 1439 tenia sota els seus dominis la vila i castell de Sant Martí de Tous (Anoia), on algunes fonts situen un petit monestir filial d'aquest.
Joan II de Catalunya-Aragó hi feu dedicar el refetor, bastit en un gòtic molt elegant. Els Reis Catòlics, que sojornaren al monestir en diverses ocasions, subvencionaven una ala del claustre, en cinc claus de volta de la qual, figura el seu escut sense la magrana de Granada que encara no havia estat reconquerida.
Quan el rei Ferran el Catòlic el 7 de desembre de 1492 va sofrir una ferida causada pel regicida Joan de Canyamars a les escales del Palau Reial Major de Barcelona, va passar uns dies recuperant-se al monestir juntament amb la seva esposa Isabel de Castella.
Consta documentalment que la Setmana Santa del 1493 els monarques eren el monestir de la Murtra i hom consta que reberen Colom que tornava del seu primer viatge a les Índies.
El 1519 l’Emperador Carles I també va visitar el monestir i en el trienni 1530-33 lliurà cent escuts amb els quals es va sufragar la construcció del cor de l’Església. L’emperador va confirmar al monestir tots els privilegis i mercès atorgats pels seus antecessors i hom afirma que des d’allí, el 1535, va projectar-hi la conquesta de Tunis. A finals del segle XVI, com en moltes masies del litoral, fou construïda la robusta torre de defensa per a protegir el monestir de possibles atacs dels pirates.
El prior Pere Benejam va ser conseller dels reis i dels ducs de Cardona.
Els monjos jeronims es distingiren per la seva protecció a les arts. Diversos monjos conrearen assíduament la pintura i la música -el monestir tingué escolania-. En el decurs del segle XVII s’hi instal•là l’erudit Jaume Ramon Vila que va llegar al cenobi la seva valuosa biblioteca; i després el bisbe de París, Pere de Marca, que hi escriví part de la seva famosa obra “La Marca Hispànica”.
El segle XVIII els monjos de la Murtra prestaven suport a les parròquies veïnes i en especial a Santa María de Badalona. En ella hi celebraren misses i oficis funerals, i facilitaren mitjans per la construcció del nou temple.
El segle XVIII els monjos de la Murtra prestaven suport a les parròquies veïnes i en especial a Santa María de Badalona. En ella hi celebraren misses i oficis funerals, i facilitaren mitjans per la construcció del nou temple.
Els jeronims foren també molt hospitalaris i caritatius. Cada dia assistien als captaires que trucaven a les portes de la Murtra.
El 1835, arran de la crema de convents, el monestir fou incendiat i saquejat. En un oli de mitjans del segle XIX, que es conserva el museu de Badalona es pot veure la planta alta del sector on hi havia diverses dependències agrícoles parcialment enrunada..
Poc abans els monjos havien pogut marxar. En virtut de la llei de Mendizábal les propietats de Sant Jeroni de la Murtra també foren desamortitzades amb la qual cosa el monestir passà successivament a diverses mans privades.
A mitjans del segle XIX, va adquirir l’ edifici l’ industrial Claudi Arañó Matallana, el qual va reconstruir-lo. Es va bastir una galeria porxada a la façana que hi dóna un aire colonial. Esdevingué així una casa d’estiueig on visqueren després les seves filles Elisa i Carolina Arañó i Arañó. Durant la Guerra Civil s’hi va amagar el rector de Canyet Joan Baranera i Mir. A la mor de les germanes Arañó, va passar els seus nebots, els germans Agell i Arañó, que realitzaren algunes obres de manteniment.
A les darreries del segle XIX al cos principal de l’ edifici s’ hi establí la “Colònia d’estiueig de Sant Jeroni” que hi romangué fins al 1936.
A les darreries del segle XIX al cos principal de l’ edifici s’ hi establí la “Colònia d’estiueig de Sant Jeroni” que hi romangué fins al 1936.
L’edifici pertany a diverses persones físiques i jurídiques : La propietària Sra. Marta M. García Cadadellà, vídua d’Agell, la qual la va vendre la seva part a la Fundació Edimurtra S.A. que n’ha cedit l’ús a la Fundació Catalunya - Amèrica per a la ubicació de les Sales Ramon Pané.
La propietaria Sra. Francesca Güell i López , va endegar el que s’ha anomena avui Àmbit de repòs religiós i cultural ; és un lloc de solitud i silenci. Ella pensava que el món actual, on la vida és agitada i sorollosa, necessita de llocs on les persones trobin un repòs per l'ànima.
Aquest Repòs és obert a qualsevol persona, sense distinció de lloc d'origen, creences o manera de pensar: és un espai interreligiós i intercultural. La solitud i el silenci són font de creació, per això, el monestir és especialment apropiat per a artistes i intel•lectuals.
Hi ha vuit cel•les acondicionades per a oferir la comoditat necessària als hostes. Poden fer-se estades des d'unes hores fins uns dies. El tipus de recés que es proposa és en solitud i silenci, per tant, no és la intenció de rebre grups.
L'únic que es necessita en aquest recinte, és voler viure la experiència de la solitud i el silenci, lliurement i respectuosa.
Tal com ho feien els antics jerònims, l'Àmbit de repòs Francesca Güell pretén oferir un clima d'hospitalitat i pau. Actualment, té cura del monestir un prevere catòlic i un grup de laics.
L'Àmbit de Repòs Religiós i Cultural Francesca Güell és recolzat en les seves finalitats per l'Associació d'Amics del Monestir de Sant Jeroni de la Murtra.
Que més es pot dir ?. Doncs que per poc que pugeu feu una visita al Monestir de Sant Jeroni i a les seves ermites.
© Antonio Mora Vergés
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada