dimecres, 14 de gener de 2009

Oristà. Sant Nazari de la Garriga







Tenim pendent encara la capella de Sant Nazari (dita abans Sant Nazari de la Garriga), accessible des del carrer de la Ruixeda, a l’extrem S del terme, a la vall de Segalers, és un edifici romànic de la fi del segle XII, amb esvelt campanar d'espadanya. El fred intens i les glaçades d’aquestes dates en desaconsellen l’ intent.

Tenim però molta informació : La capella de Sant Nazari, depenent de la parròquia de Sant Andreu d'Oristà, apareix documentada des del 1284 amb motiu d'una compra realitzada per una de les membres de la comunitat de donades (*) que hi havia en aquest lloc.

(*) Rebien aquesta denominació i també més tard la d'oblates, les persones que sense el lligam dels vots religiosos, es donaven a si mateixos, amb els seus bens en possessió a un monestir. També s'anomenaven així en el dret català, les persones que s'acollien a una casa i/o família amb el dret de viure-hi i d'ésser-hi mantingut i atès com de família, aportant-hi en canvi els seus bens presents i futurs.

Alguna dada històrica d’aquest municipi d’Oristà, És el més extens d'Osona. Al sector de ponent de la comarca i a les terres meridionals del Lluçanès, limita al N amb Prats de Lluçanès i Olost, a l'E amb Sant Bartomeu del Grau i l’enclavament de Muntanyola, al S amb Santa Maria d'Oló (Bages), i a l'W amb Sant Feliu Sasserra (Bages), l’enclavament de Prats de Lluçanès i Santa Maria de Merlès (Berguedà). El municipi té un enclavament dit de Comesòlibes al SW de Sant Feliu Sassera.

El terme s'estén per la vall mitjana de la Riera Gavarresa, que travessa el terme de N a S després de rebre la riera de Lluçanès sota Cabanes. Conflueixen també a la Riera Gavarresa la riera de Basí, el torrent de la Fontsalada i, fora del terme, la riera de Segalers, que marca una bona part del límit S, a la gran fondalada que separa el Lluçanès del Bages i del Moianès.

L'altitud mitjana és d'uns 700 m, entre els 800 m de Sant Salvador i els 450 del curs inferior de la Riera Gavarresa.

El terme històric d'Oristà era centrat pel castrum Oristense, conegut des del 909. Sembla que es trobava sobre la població, més amunt de la capella de Sant Sebastià, al lloc dit Costa Castell, però no n'hi ha vestigis. Al principi del segle X era regit per un veguer de nom Guifré. Fou un dels grans termes en la reorganització del país a la fi del segle IX, i comprenia una bona part de l'actual terme d'Olost, tot Sant Feliu Sasserra i terres dels actuals termes d'Avinyó, Muntanyola, Santa Maria de Merlès, i incloïa les parròquies de Sant Andreu d'Oristà, Sant Genís de Caraüll, Sant Feliu Sasserra, Sant Salvador de Serradellops, Santa Maria d'Olost, Santa Eugènia de Relat, Sant Amanç de Pedrós i Sant Julià Sacirera. Aquest gran terme es desmembrà aviat, a mitjan segle XI, quan foren creats els castells d'Olost i de Tornamira i quan la part SE dels territoris, vers Sant Feliu Sasserra, Relat i Pedrós passaren a Lluçà, al monestir de Ripoll i a altres dominis particulars.

El municipi actual correspon al territori que va restar sotmès al castell de Tornamira. El castell i la jurisdicció de Tornamira foren de la família Montcada en 1120-1350 i passà per successió als Cabrera, i el 1386 el rei n’assumí la jurisdicció. El terme fou administrat per cavallers secundaris, com els Tornamira, Lluçà i Merlès, fins que el rei Pere III vengué la castlania a Ramon de Peguera, senyor d'Olost, el 1353, i aquest la revengué a la reina Maria el 1397. A causa de la seva jurisdicció reial, el terme d'Oristà restà sempre a part en els problemes de constitució de la baronia i sots-vegueria del Lluçanès i estigué sempre unit directament a la vegueria d'Osona.

A l’espera d’una millora de les condicions climatològiques, Amic lector, si coneixes ja l’indret, o el fas abans que nosaltres et convidem a fer-nos arribar les teves impressions i un nombre no inferior a tres imatges a tribuna@guimera.info ; ens encantarà publicar-ho a http://www.elsblogs.info/coneixercatalunya

© Antonio Mora Vergés

Cap comentari: