dijous, 15 de gener de 2009

Sant Llorenç de Fontcalçada
















Anava a l’Hospital General de Catalunya , a recollir els resultats dels anàlisis que m’haurien de confirmar la plena recuperació, desprès de l’ensurt que en els primers dies de desembre, em va obligar a fer una estada – del tot involuntària - en aquest centre hospitalari.

Em calia passar molt aprop de Can Atmeller i la seva ermita , pre-romànica segons algunes fonts, de Sant Llorenç de Fontcalçada .

Quan al topònim, s’ha trobat un document datat l’any 986 que referint-se a l’indret diu “ in locum que dicunt fonte calciata “ . L’any 1.136 apareixen els primers cognoms Fontcalçada.

El segle XV els Atmeller s’ocupen ja de l’explotació de les terres, però no serà fins al segle XVII que la casa serà coneguda també amb aquest nom.

El Monestir de Carmelites Descalços de Barcelona apareix com a propietari als inicis del Segle XVIII.

L’any 1.781 es reconstrueix l’ermita que estava segons les cròniques en estat d’absoluta ruïna.

Passada la Guerra Civil 1936-1939 l’ermita es objecte d’una restauració.

L’any 1.976 en ocasió d’unes obres de restauració es va descobrir un absis en forma de ferradura.

De l’edifici original en resten únicament els murs. En el mur de migdia hi ha traces de la que fou possiblement la porta d’entrada [ actualment aparedada ] , i una finestra de doble esqueixada.

Demanava tenir accés a l’interior de la capella, i molt amablement m’ho permetien; l’austeritat del romànic malgrat les necessàries obres de restauració i conservació es manté encara. Actualment els nuvis que fan el banquet al restaurant de Can Atmeller, poden celebrar el seu enllaç en aquesta petita joia romànica.

En acabar de fotografiar l’interior de la capella , m’acomiadava agraint-los la seva gentilesa, i adquiria el compromís de fer-los arribar via e.mail, el resultat d’aquesta tasca.

Al llarg dels segles, però sobretot durant el segle XX, la zona ha estat objecte de constants intervencions i modificacions; no hi ha cap evidència que permeti suposar que Sant Llorenç de Fontcalçada , fou altra cosa que una capella rural depenent possiblement de la Parròquia propera de Santa Maria de Campanyà .

Deiem en ocasió de la visita a església de Santa Maria i Sant Mamet. :

Estem en terres del que fou segles ha, l’antic terme i poble de Campanyà, a mig camí entre Sant Cugat i Rubi; el lloc esmentat l’any 991, fou donat al Monestir de Sant Cugat el 1.120.De l’antiga església n’hi ha noticies d’ença del 1.047; l’any 1.176 consta ja com Parròquia, avui encara es conserven al costat esquerra de l’edifici vestigis de l’antic cementiri. L’any 1.492 passà a dependre de la Parròquia de Valldoreix, i esdevé fins al nostres dies una capella rural.

L’edifici fou objecte d’una profunda restauració en el període 1.733 -1.739, en la que es perderen sens dubte alguns dels trets romànics inicials.
Juntament amb Santa Maria, el lloc és centre de devoció de Sant Mamet, quina denominació acabarà imposant-se. El lloc és avui un polígon industrial.






No és senzill accedir fins a l’edifici; no tant per l’absència de senyalització, com pel sistema d’ordenació del tràfic rodat . Malgrat això us recomanem molt aquesta visita.

De Sant Llorenç de Fontcalçada hem trobat únicament les següents dades :

Capella del municipi de Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental), a l'W del terme, prop del límit amb el de Rubí, vora la masia de ca n'Ametller, l'antic mas de Sant Llorenç. El lloc és esmentat ja el s X, i el s XV estava a cura del monestir de Sant Cugat. El 1796 fou reconstruïda, i restaurada després del 1939.

Amic lector, en aquesta ocasió podràs – com mai – fer coincidents els plaers de l’esperit i els de la carn; Can Atmeller té una justa fama entre els gastrònoms.

A http://www.elsblogs.info/coneixercatalunya estarem encantats de rebre qualsevol dada que ens permeti ampliar aquesta informació.

© Antonio Mora Vergés

Cap comentari: