dimecres, 21 de gener de 2009

EL VILLAR I SANTA MARIA DEL VILLAR






















Deixava la rotonda de Sant Feliu de Codines i començava a fer camí per la carretera de Bigues i Riells, el meu objectiu està justament al límit entre ambdós termes.

El mas o antiga fortalesa del Villar, del municipi de Sant Feliu de Codines (Vallès Oriental), al S de la vila, prop del límit amb el terme de Bigues. Destaca des de molt lluny la torre rodona medieval, que alguns estimen del segle XII, i altres ,- l’enciclopèdia catalana - probablement del s XIV; l’actual edifici és un gran casal amb finestrals gòtics, ampliat l’any 1648 i en època modernista. Està en un fondal, a la capçalera de la riera del Villar, afluent, per la dreta, del riu Tenes, l’indret és frondós i ric d'aigua al límit amb Bigues. El lloc existia el 1007 ; la casa ha estat sempre en mans de la mateixa família, malgrat el canvi de cognoms propiciat per la successió en algun moment per pubilles , fet que comportarà l’entrada del cognom Montagut, en detriment dels Villar o Desvillar , fins arribar a l’actual propietària de la nissaga Nualart. M’atenia amb extrema cordialitat primer una de les filles, i posteriorment tenia ocasió de fer una llarga xerrada amb el pare D. José Sopena Gusi, que m’explicava alguns fets de la història particular de la família; la unió matrimonial entre una donzella d’aquesta família, i l’hereu del castlà [*] del Castell de Montbui. L’entrada dels Montagut originaris de les terres Gironines, vindrà a potenciar més encara la importància del Mas i les seves pertinences.

Visitava la capella de Santa Maria del Villar, que malgrat trobar-se davant el mas a l'altra banda de la riera, està ja en el terme Bigues, hi ha constància de la seva existència des del segle XII; consta a la portalada que fou restaurada per Vicenç de Montagut i Villar el 1799. La pedra nua a l’interior del temple, transmet alhora que una extrema austeritat, un sentiment d’autenticitat que sens dubte ajuda en la tasca d’apropar-se al misteri de Déu. Té l'absis i una part romànica i s'hi venera la Mare de Déu de la Llet.
Quan al topònim hi ha algunes teories molt divergents : Una li adjudica un origen romà, i troba l’explicació d’aquest plural en la suma de Vil·les = Vilar, i/o Villar ; el lloc sens dubte fou habitat en el període de la dominació romana, però se’ns fa difícil d’explicar aquesta teòrica suma de Vil·les, tant allunyada de les millors terres de conreu que eren lògicament prop del llit del riu Tenes. Una segona explicació vindrà per la denominació Vila, d’origen clarament sarraí – segons Coromines - i que derivada del prefix Vin/Bin = fill, acabarà tenint en el nostre país, un sentit d’origen i/o procedència; així el topònim serviria primer per diferenciar els d’El Vilar/Villar , dels que vivien prop del riu, els de Riells ,o encara dels que ho feien dalt les Codines.

M’acomiadava agraint a la família la seva gentilesa, i assumint el compromís fe fer-los arribar les meves impressions i les fotografies fetes al llarg d’aquest agradable mati.

© Antonio Mora Vergés

Cap comentari: