diumenge, 25 de gener de 2009

Calçots, amb C de country.






















El dissabte 24 de gener, teníem prevista una sortida per visitar el Santuari de Nostra. Senyora de Montserrat a Montferri, fer la calçotada al restaurant Castell de Rocamora, i ballar una bona estona. S’havien apuntat a la cita balladors de Terrassa, Castellar del Vallès i Sentmenat.

El dia, molt ventós en les comarques vallesanes, ens feia témer un empitjorament en el nostre viatge al sud; el pas de les hores ens confirmaria en la dissortada certesa d’aquestes previsions. El conductor de l’autocar ens va portar tranquil·litat, ajustava la marxa als forts embats el vent. Ens aturàvem a l’àrea del Llobregat per esmorzar, i en la continuació comprovàvem com n’estant d’abandonades les comarques interiors de Catalunya; no ens era possible visitar el Celler Modernista de Vila-Rodona, el vent feia perillar en algun moment la integritat física d’alguns quan caminàvem per Santes Creus, i finalment calia ajornar la visita del Santuari de Nostra. Senyora de Montserrat a Montferri.

Ens recollien al peu d’un petit comunidor per portar-nos des del poble de Montferri, fins al restaurant Castell de Rocamora. Quan al nom del poble la toponímia ens indica que s'extreia mineral de ferro del terme, pel que fa a l’indret i l’edifici del restaurant podem suposar-li un origen àrab, possiblement un Qal'at [en la terminologia occidental, Castell ].

El restaurant pateix parcialment els efectes de l’apagada, disposa d’un equip autònom, tot i que insuficient per garantir el funcionament de tots els serveis, i la direcció prima la conservació i cocció dels aliments i la calefacció. En algun lloc veiem que dinen amb espelmes; nosaltres podrem fer-ho amb llum natural, tota vegada que gaudim d’un espai a manera d’hivernacle en la que el sol ho senyoreja tot.

El menú de calçotada és alhora complert i “habitual”, calçots, mongetes ,botifarra i carn i un final inesperat de lioneses amb xocolata; aigua, vins, caves,. ...... i la ballada que tothom canvia sense cap dubte pel cafè amb gotes. La disjuntiva era : o cafè o country !

Retirem les taules i comença la ballada !. La caiguda de la tarda, marca ‘hora de donar per acabada la festa, i quasi en penombres, tornem a desfer el camí per arribar-nos fins a l’autocar. La tornada serà una contant de trucades a la família per informar-nos de l’abast de la ventada.

La conclusió del viatge la fa de manera encertada la Neus; hem pogut passar una jornada entre amics, i sortosament podem tornar tots a casa sans i estalvis !!!

Queda oberta la qüestió de fer sortides regulars, tant per assistir a ballades en altres poblacions, com per conèixer més indrets meravellosos d’aquest país nostre.

© Antonio Mora Vergés

Cap comentari: