dijous, 27 de març de 2008

L'església romànica de Sant Salvador de Polinyà


Polinyà és un Municipi del Vallès Occidental, estès a la dreta de la riera de Caldes, entre Palau-solità i Plegamans i Santa Perpètua de Mogoda.


El lloc, esmentat ja el s XI, fou de la jurisdicció dels marquesos de Sentmenat i del prior de Santa Anna de Barcelona.


El primer nucli vilatà es formà a l'entorn de l'antiga Església parroquial de Sant Salvador, consagrada l'any 1.122, tot i que ja es troba documentada des de mitjans del segle XI.


Situada al nord de l’actual població en la cresta d'una petita carena que separa les rieres de Can Rovira i de Can Serra, presidint tot el poble, és un dels valors històrics més importants de Polinyà, per la seva antiguitat i pel seu valor arquitectònic.


L'Església actual, molt transformada per successives reformes, conserva encara part de la primitiva estructura romànica d'una sola nau amb volta de canó, un absis semicircular ornat amb arcuacions llombardes i un campanar de base quadrada. L'única porta original que resta és la que dóna accés al campanar, des de la nau pel mur nord. És de petites dimensions i té arc de mig punt fet amb dovelles de pedra tosca. L'actual porta d'accés, situada al mur de migdia, malgrat continuar en el lloc original, ha estat totalment transformada.


Amb motiu d'unes obres que es realitzaren a la segona dècada del segle XX, es varen descobrir, sota l'embrancament, unes interessants pintures murals. Cap el 1930, el col•leccionista barceloní Joan Prats i Tomàs finançà, a benefici del Museu Diocesà de Barcelona, l'extracció i condicionament d'aquestes pintures a canvi d'un fragment per a la seva col•lecció privada. A la seva mort aquest fragment també es posà a disposició del Museu Diocesà, on ara es poden veure junt amb la resta, després d'estar durant uns anys al Museu Nacional d'Art de Catalunya.


Avui dia, encara es poden distingir restes d'aquestes pintures "in situ", especialment a l'intradós de l'arc.


Les pintures romàniques de Polinyà, d'una gran expressivitat en les seves formes, són de la primera meitat del segle XII. Estan elaborades en un estil autòcton, similar a les de Santa Maria de Barberà, amb influències franceses, lluny de l'estil italianitzant representat per Taüll o Pedret. Les relacions amb les pintures romàniques de Santa Maria de Barberà són evidents tant pel que fa al cànon allargat de les figures com per les formes i colors dels personatges i elements representats. La proximitat de les dates de consagració d'ambdues esglésies (Barberà, entre 1116 i 1137, i Polinyà, al 1.122), el fet que entre els propietaris de Polinyà que feren importants deixes testamentàries a l'església de Sant Salvador destaquin els Bonfill de Santa Coloma, què si bé tenien la seva residència habitual a Barberà foren senyors de Polinyà per via matrimonial, fan pensar que el mateix mestre va pintar a Barberà i a Polinyà. També s'atribueixen al mateix autor les de Cardona i les d'Osormort.


L’any 1.792 , Sant Salvador, coneguda també com Sant Marti,passa a dependre de l'església de nova construcció, que assumirà la categoria de parròquia.


Un consell, informeu-vos de l’horari de les celebracions litúrgiques, i visiteu tant aviat com us sigui possible, L'església romànica de Sant Salvador de Polinyà.


© Antonio Mora Vergés

Cap comentari: