Possiblement aquesta ermita sigui una de les mes vistes de Catalunya; insisteixo “vistes” i no visitades, ja que està ubicada a 42º 34,118'N ; 1º 54,798'E en una alçada que la fa visible per als que transiten per l’autopista Terrassa-Manresa, l’autopista més cara del món, just en el moment en que supera el terme de Viladecavalls hom la pot contemplar retallada contra el cel blau.
Feia molt temps que tenia ganes d’arribar-me fins aquesta ermita, i sempre fins avui sorgia algun projecte i/o inconvenient que en feia posposar el projecte; s’acostuma a dir que tot arriba i efectivament deu ser així; finalment aprofitàvem el diumenge 30 de març per a fer-ho el Tomás Irigaray i jo.
D’aquesta ermita i de les restes del Castell hi ha força informació :
Documentat des de segle X., l’edifici que podem contemplar en l'actualitat és el resultat de diverses modificacions. Durant els segles XI i XII es van afegir algunes elements, que li van configurar la imatge que podem contemplar avui en dia. En el segle XVIII es van produir noves reformes, que van afectar a la volta de la nau i a la portalada.
El temple està format per una única nau de petites dimensions i acabada en un absis semicircular. L'absis es va decorar externament amb arcs cecs d'estil llombard i dues lessenes, de les quals només se n'ha conservat una. Interiorment té dues fornícules que no arriben al nivell del terra. La coberta de la nau va ser refeta en el segle XVIII, seguint els cànons barrocs
Durant aquesta reforma també es va substituir l'antiga portalada del segle XII, per l'actual. Està situada en el mur oest i està formada per un senzill arc de mig punt adovellat. La portalada del segle XII també era de factura molt senzilla, però com a mínim tenia dos columnes amb capitells esculpits, que actualment decoren una casa particular.
Al davant del temple encara podem contemplar les restes del castell de Sacama. Es va edificar en el segle X aprofitant dues parets de roca que forma la pròpia muntanya. Encara es poden veure – sobre tot a la façana de Montserrat - alguns petits fragments dels seus murs, es manté quasi en la seva totalitat un pany de paret aixecat amb la tècnica de l’opus spicatum. En el segle XII s'hi van fer algunes reformes, però que no van modificar gaire la seva estructura.
Trobàvem en el costerut camí d’accés,[dos quilometres des del trencall de la carretera d’Olesa], les restes magnifiques d’un forn d’obra, que ens permeten suposar alhora que l’existència de més edificis en algun moment del passat, la disponibilitat d’aigua que l’estructura d’un modern pou prop de l’ermita vindria a confirmar.
La orientació d’aquest edifici religiós ens permet suposar-li un primer us per part dels seus possibles constructors, els àrabs, que aixecarien també el castell i els edificis quines ruïnes trobem encara en la base de l’ermita.
L’arbre sec de Sant Pere, situat davant al rocam del Castell de Sacama, dona – si cap – un addicional atractiu estètic a l’indret, des d’on podem alhora , contemplar la plana del Baix Llobregat i les pinedes ubèrrimes del Vallès Occidental.
Retratem el paratge mentre gaudim de l’eclosió floral de les farigoles que perfumem l’aire.
© Antonio Mora Vergés
Feia molt temps que tenia ganes d’arribar-me fins aquesta ermita, i sempre fins avui sorgia algun projecte i/o inconvenient que en feia posposar el projecte; s’acostuma a dir que tot arriba i efectivament deu ser així; finalment aprofitàvem el diumenge 30 de març per a fer-ho el Tomás Irigaray i jo.
D’aquesta ermita i de les restes del Castell hi ha força informació :
Documentat des de segle X., l’edifici que podem contemplar en l'actualitat és el resultat de diverses modificacions. Durant els segles XI i XII es van afegir algunes elements, que li van configurar la imatge que podem contemplar avui en dia. En el segle XVIII es van produir noves reformes, que van afectar a la volta de la nau i a la portalada.
El temple està format per una única nau de petites dimensions i acabada en un absis semicircular. L'absis es va decorar externament amb arcs cecs d'estil llombard i dues lessenes, de les quals només se n'ha conservat una. Interiorment té dues fornícules que no arriben al nivell del terra. La coberta de la nau va ser refeta en el segle XVIII, seguint els cànons barrocs
Durant aquesta reforma també es va substituir l'antiga portalada del segle XII, per l'actual. Està situada en el mur oest i està formada per un senzill arc de mig punt adovellat. La portalada del segle XII també era de factura molt senzilla, però com a mínim tenia dos columnes amb capitells esculpits, que actualment decoren una casa particular.
Al davant del temple encara podem contemplar les restes del castell de Sacama. Es va edificar en el segle X aprofitant dues parets de roca que forma la pròpia muntanya. Encara es poden veure – sobre tot a la façana de Montserrat - alguns petits fragments dels seus murs, es manté quasi en la seva totalitat un pany de paret aixecat amb la tècnica de l’opus spicatum. En el segle XII s'hi van fer algunes reformes, però que no van modificar gaire la seva estructura.
Trobàvem en el costerut camí d’accés,[dos quilometres des del trencall de la carretera d’Olesa], les restes magnifiques d’un forn d’obra, que ens permeten suposar alhora que l’existència de més edificis en algun moment del passat, la disponibilitat d’aigua que l’estructura d’un modern pou prop de l’ermita vindria a confirmar.
La orientació d’aquest edifici religiós ens permet suposar-li un primer us per part dels seus possibles constructors, els àrabs, que aixecarien també el castell i els edificis quines ruïnes trobem encara en la base de l’ermita.
L’arbre sec de Sant Pere, situat davant al rocam del Castell de Sacama, dona – si cap – un addicional atractiu estètic a l’indret, des d’on podem alhora , contemplar la plana del Baix Llobregat i les pinedes ubèrrimes del Vallès Occidental.
Retratem el paratge mentre gaudim de l’eclosió floral de les farigoles que perfumem l’aire.
© Antonio Mora Vergés
P/D
Nota del nostre bon amic Joan Escoda i Prats.
Amic Antoni si pretens amb aquestes coordenades que la gent hi arrivi van llestos.Les correctes són:N 41º 34.015E 01º 54.722
