diumenge, 2 de març de 2008

Temerari.





Dit del que s’exposa i es llença al perill sense reflexionar, audaciosament, sense motiu. Em qualificava d’aquesta manera el Feliu Añaños i Masllovet, el caçador d’imatges, amb qui al llarg dels anys hem compartit sortides per les terres del Moianès, de l’Alt Vallès, de les Valls del Montcau, i fins de terres més llunyanes.

Vaig entendre la seva afirmació com un elogi més que com un retret, quan a la meva pregunta : en algun moment has tingut por per la teva seguretat física o per la de qualsevol de nosaltres ?, contestava amb rotunditat, no !

Entenc que al bon amic Feliu, i a forces persones més, els sobta aquest costum meu de fer itineraris, que hom no troba inclosos i/o programats en les ofertes públiques , Ajuntaments , Consells de Turisme, Consorcis, Punts d’Informació, Centres de Interpretació , etcètera, etcètera ; en el meu cas val a dir però que planificats fins al darrer mil·límetre, distàncies, elements a visitar, dificultats orogràfiques i/o d’altres tipus en el seu cas; afegir també un equipament adequat quan al calçat i vestit, i per descomptat uns mínims estris bàsics com; plànols i/o mapes, uns lleugers i alhora resistents pals de treking , binocles, llanterna , guants, camera digital de fotografies, i malgrat la constatada manca de cobertura – estem, no podem oblidar-ho mai, a Catalunya - llevat de les ciutats i viles importants, un telèfon mòbil amb la bateria carregada i saldo suficient.

http://coneixercatalunya.blogspot.com/ en aquesta pàgina trobareu alguns dels itineraris que ara uns ara els altres, hem anat assolint. En la gran majoria podreu alhora contemplar si més no, una de les imatges que justificaven la sortida. També a la Galeria Fotogràfica de http://www.moianes.net/ trobareu actualment 1.500 fotografies, que son únicament una selecció, una petita mostra de totes les meravelles que hem tingut ocasió de gaudir.

Ens queda feina; amb el Amics del Romànic del Bages, hem d’anar fins al lloc exacte on estava l’ermita de Sant Martí de Puig-Ermengol; tenim pendents no poques masies del terme de Santa Maria d’Oló; en les terres de les Valls del Montcau, ens esperen en algun lloc, les runes de Santa Cecília de Talamanca, també els recorreguts de les parts altes de la seva mítica riera; tenim ofertes - què acceptem entusiasmats des d’ara - per saltar el Congost i sota el guiatge expert dels sherpas d’aquelles terres descobrir-ne els seus magnífics tresors; ens espera de fa temps a Vacarisses Sant Pere de Sacama, tenim per veure encara la major part dels arbres monumentals, els inclosos en el Catàleg Oficial i la resta; Quants molins per veure encara en les conques interiors ens queden ?; I quants fossars ?, I Castells, Sales, Masies, ermites, esglésies , monestirs, Capelles, forns , rellotges de sol, baumes, cims, turons, coves, pous , gateres , valls, fonts... etcètera, etcètera ?

Us convido a sumar-vos al Feliu Añaños i Masllovet, al Tomás Irigaray i López, al Joan Moliner Manau, a l’Antoni Ibáñez Olivares, a l’Antoni Uriz, al Josep Simó Deu, al Joan Escoda i Prats, al Jaume Font Sala, al Lluïs Vila, al Santiago Moya Romero, al ...... aquest país nostre esta molt mancat de “temeraris”; és això el que volies dir, oi Feliu ?

Les històries de http://coneixercatalunya.blogspot.com/ normalment les escric jo , i les fotografies les penja habitualment el caçador d’imatges, el Feliu Añaños i Masllovet. Li deixem el repte de seleccionar fins a tres imatges per il·lustrar aquest relat.

© Antonio Mora Vergés

Cap comentari: