Les tines de pedra seca, son un tresor únic, tant a Catalunya, com a la resta del món; feta aquesta afirmació però, cal deixar constància de l’oblit sistemàtic per part de les diferents administracions, tant el període feixista, com en la posterior ‘democraciola’ en que va evolucionar.
El Bages va ser una de les comarques vitícoles més importants - si no la que més del nostre país - , això sens dubte va propiciar que alguns filòlegs i/o historiadors afirmessin , que el nom de la comarca es una derivació de Bacus, deu del vi romà.
Al segle XVIII , es va permetre a Catalunya el comerç directe amb les colònies americanes, això va fer augmentar exponencialment la demanda d’aiguardent , fet que va provocar l’abandonament d’altres conreus pel monocultiu de la vinya - el vi dolent era transformat en aiguardent mitjançant un procés de destil•lació - , i al ensems es va produir un gran creixement demogràfic .
En una estadística de 1780 apareixen oficines d'aiguardent a Mura (2), Cardona (2), Santpedor (7), Sallent (5), Castellbell (3), Navarcles (1) i Manresa (14) que fan un total de trenta-quatre oficines d'aiguardent.
Un cens de 1819, deixa constància de l’important augment del nombre d’oficines en menys de quaranta anys : S'esmenten oficines a Manresa, Castellar, Castellfollit, Castellgalí, Castellnou, Sallent, Rajadell, Rocafort, Santa Cecília de Montserrat, Monistrol de Calders, Sant Fruitós de Bages, Sant Iscle i Santa Victòria de Bages, Navarcles, Santpedor, Callús, Sant Salvador de Guardiola, Castellbell i el Vilar, Sant Vicenç de Castellet i Talamanca.
La fil•loxera, originària d'Amèrica del Nord , arribava accidentalment el 1863 a Anglaterra i el 1865 al continent , i en poc temps va matar les vinyes europees ; en un primer moment el vi català va trobar un mercat ampli, que de sobte s'havia quedat sense producció; aquest fet va provocar que el preu del vi comencés a pujar i pujar ; la gent va arrabassar terres amb altres conreus, va arrabassar marges i pendents dels vessants, i per arreu es van fer feixes i bancals i es va començar a plantar vinya . El paisatge de la comarca era una gran vinya amb feixes i bancals de parets de pedra seca, hom aixecava barraques de vinya per a tot arreu, i en les terres de les Valls del Montcau, tines. El creixement va ser espectacular perquè els preus eren espectaculars.
L’any 1892 la fil•loxera que ja havia començat tres anys abans a Navas , es va escampar per tota la comarca del Bages, i fins al 1900 va fer-ho per tota Catalunya. El miratge s’acabava tràgicament !!!!
La ruïna dels molts rabassaires , els va transformar ens proletaris, la gent deixava el campo per anar-se'n als nuclis industrials del costat del Cardener i Llobregat a treballar a les fàbriques tèxtils.
Alguna dada esfereïdora : al terme d'Aguilar la població va disminuir un 19 % entre el 1860 i el 1900. En el mateix període de temps Castellfollit va passar de tenir uns mil habitants a set-cents vuitanta; Fonollosa va disminuir un 30 % la seva població, Rajadell un 47 % i Sant Mateu de Bages un 60 %.
Tota aquesta informació ens permetia entendre millor la presència de tines solitàries, tant en el terme del Pont de Vilomara, com en el de Mura i/o Talamanca, i fins en el de Moià.
M’agrada en ocasions, posar el nom d’alguna de les persones de la sortida a aquests monuments de la pedra seca:
La tina de la Rosa
La tina del Joan
En altres únicament l’ indret :
La tina de Moià
Tina al barranc de Sant Esteve de Vila-Rasa
Malgrat que els alemanys ens han condemnat a fer únicament de toreros i manolas, us aconsello el llibre del Llorenç Ferrer Alòs, publicat per Farell pel Consorci de les Valls del Montcau, amb el títol ‘ TINES A LES VALLS DEL MONTCAU’ .
El consell de sempre, veniu al Bages
1 comentari:
Bona tarda, em dic Francesc i sóc de Manresa. Estic, juntament amb un company, elaborant un mapa web on estem posicionat gran part de les tines de pedra seca del Bages, juntament amb d'altres punts d'interés. He vist el blog i veig una tina que no conec, la de Moià. M'agradria saber on es i si en sabeu el nom.
Moltes gràcies.
.
Publica un comentari a l'entrada