M’aconsellaven – i els agraeixo el consell – fer una visita al fossar que s’aixecava arran de la visita pastoral que es duia a terme el 2 de novembre de 1.866, pel bisbe Pantaleó Montserrat i Navarro (Maella, 28 de juliol del 1807 – Frascati, 21 de juliol del 1870) en la que ddeixava manat que «no es faci n nínxols tocant la paret de l’església».
La porta d’accés i la tanca del cementiri les va projectar Antoni de Falguera i Sivilla (Barcelona, 1876-1947) http://ddd.uab.cat/pub/locus/11359722n5p277.pdf
Aquest arquitecte va realitzar també el cementiri de Sentmenat; utilitzava fonamentalment en la seva arquitectura diferents elements ornamentals amb acabats de trencadís.
L’entrada consta d’una porta amb arc de mig punt de maó en un mur realitzat amb pedra, però ornamentat amb unes arcuacions cegues de maó seguint l’estil romànic llombard.
L’arc es subjecta sobre dues petites columnes de pedra; de fust llis, capitell ornamentat amb fulles d’ acant i calaveres, i base d’ estil corinti, sobre un basament de maó.
Just en la clau de l’arc de la porta d’entrada trobem una pedra trapezoïdal amb una inscripció gravada en la pedra.
Finalment un doble ràfec completa la ornamentació d’un coronament a dues aigües amb ceràmica en trencadís vidriat. Aquest ràfec està coronat en el centre per una creu de pedra.
La porta d’entrada queda tancada per una reixa de ferro forjat, amb un disseny senzill de formes ondulants, finalitza en la part superior amb l’alternança de ramificacions i espirals. Com a frontissa es disposa d’una barra de ferro forjat recargolat que finalitza en la part inferior amb caps de dracs.
En la porta d’entrada, i prèviament a l’interior del recinte del cementiri, hi ha un espai cobert amb una teulada a dues aigües realitzada amb maó cuit i subjectat amb bigues de fusta amb impostes de pedra.
Advertia que resten només un petit nombre dels nínxols del projecte inicial.
http://eldimonidelapedrallarga.files.wordpress.com/2009/07/2-03-cementiri-de-palau-solita.pdf
http://www.artnouveau.eu/es/author.php?author=199
Antoni de Falguera i Sivilla, forma part ‘dels arquitectes menystinguts de la Cultureta Catalana’, com l’Emili Sala Cortés, el Josep Maria Miró i Guibernau ,...
Tots ells curiosament son objecte d’una particular devoció per part d’entitats i/o persones alienes a les ‘capelletes locals i/o nacionals catalanes i espanyoles ‘, i amb un veritable interès per la seves obres que hom qualifica de genials.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada