CAPELLA f
Etimologia, del llatí cappĕlla, diminutiu de cappa, ‘capa’. L'origen de l'evolució del significat de ‘petita capa’ a ‘petita església’ està en el lloc del palau dels reis francs que es consagrà a conservar la relíquia de la capa de Sant Martí de Tours i a tributar veneració a aquest sant. De França s'estengué el nom a les altres terres romàniques.
1. Lloc consagrat al culte religiós en l'interior d'un palau, d'un hospital, d'una casa particular,..
2. Recinte lateral d'una església. dedicat a contenir un altar i retaule de determinat titular.
3. Oratori o petita església dedicada a un sant, generalment amb un sol retaule, i situada fora de poblat o utilitzada amb certes restriccions per al culte públic
ERMITA f.
Capella situada en un paratge despoblat.
En la visita a la masia de Sant Hilari, en la que deixava constància del seu infinit abandó, m’arribava fins a la que anomeno ermita d’aquest Sant, el seu estat palesa també que han passat dissortadament els temps, en que era receptora de processons, romiatges, i pelegrinatges d’algunes confraries.
No presenta un tant sever estat de degradació com la casa, possiblement per la seva pròpia simplicitat constructiva. La trobava tancada amb un cadenat, i únicament tenia la percepció del exterior d‘aquest edifici d'una sola nau , fet amb maçoneria i arrebossat, cobert amb volta de canó, i amb absis rectangular.
De l’interior llegia a fitxa tècnica : La nau té dos arcosolis per costat, amb sengles bancs a la paret inferior. L'absis té un arcosoli al costat sud, i al nord es comunica amb una cambra annexa, d'origen constructiu més antic a la resta de l'edifici. A l'interior trobem sis impostes, quatre a l'arc triomfal i dos a l'interior de l'absis. Les dues primeres són reaprofitades, de tradició tardoromana. Les altres dues impostes de l'arc triomfal són una còpia del segle X de les tardoromanes, però estan fetes amb poca traça. La de la banda esquerra és de forma rectangular amb una part voladissa decorada i sense motllures de cavet. La de la banda dreta té un voladís motllurat, simulant uns bocells sense filet intermedi i sense relleu figurat ni incisions geomètriques. També del segle X són les impostes de l'absis, però estan molt malmeses. La de la dreta està trencada i no té motlluratge. La imposta del costat esquerre té la part volada amb quatre mitjos bocells, de secció semicilíndrica, més o menys esglaonats amb solcs de separació profunds. També està trencada.
Hom formula la hipotecis de l’existència d'un cert nucli de població en aquest indret, de manera que potser podríem situar aquí el primer emplaçament del poble, i, alhora, això ens explicaria el suposat significat de la paraula "ABRERA" en llengua àrab: "la riberenca", o "vora el riu" (pensem que l'àrab devia ser aleshores i en aquesta zona una llengua tan usual com el decadent llatí o el naixent català).
Respecte de l’escut – no oficial – d’Abrera us deixo un enllaç
L’església és esmentada documentalment per primer cop l'any 1252, quan Ramon de Voltrera, feudatari de Castellví, fa hereu del castell de Voltrera i de la casa de Sant Hilari el seu fill Ramon i, en substitució d'aquest, el seu segon fill, Pere.
Apareix en les visites pastorals a partir del 1310,i al segle XVI es dóna el nom de Quadra de Sant Hilari a la finca.
A partir de l'any 1555 la inspecció de l'església de Sant Pere d'Abrera per part dels bisbes de Barcelona incloïa una visita obligada a les dues capelles depenents de la parròquia: Sant Hilari i Sant Ermengol.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada