dimarts, 16 d’octubre del 2012

PORTALS DE GRAMUNTELL

La Carme Toledo Cañadas i el Tomàs Irigaray Lopez, ens fan arribar unes bellíssimes imatges del poble de Gramuntell anomenat antigament Agremuntell, topònim clarament similar al d’Agramunt, amb el sufix ell , que comporta la forma diminutiva ‘ el petit Agramunt’; alguns defensen la seva procedència del llatí ACRU MONTE ( turó escarpat, aspre)¸ situat prop del poble i municipi de Granyena de Segarra, a ponent del territori principal del municipi de Ribera d'Ondara, com en el cas d’Agramunt, el trobem situat en una coma que ressalta força en aquests planells del Sud de Cervera.

El nucli medieval de Gramutell neix i creix al redós d'un castell, del què no queden vestigis, a partir de l'estructura defensiva d'un cos murallat.



De la descripció tècnica dels portals llegim : doble pas cobert delimitat ambdós per dos portals respectivament, separats per un curt espai descobert sota el qual passa un tram de l'actual C/ Major del poble. El primer portal exterior correspon al primitiu portal d'accés del clos fortificat de la d'origen medieval i que s'obre al primer pas cobert d'aquest tram de carrer. Aquest primer pas cobert se'ns presenta amb un doble portal d'arc de mig punt lleugerament rebaixa i cobert amb una estructura de volta de canó, tot aprofitant els baixos dels habitatges. Seguidament, trobem un curt tram de carrer descobert i on s'integra, a mà dreta, la porta d'accés de cal Roig (C/ Major, nº 5). Aquest edifici té la seva façana principal oberta a l'interior d'aquest carrer i s'organitza a partir de planta baixa i primer pis. La porta d'accés a cal Roig es fa a partir d'un portal adovellat i presenta al primer pis una estructura de finestra, modificada per un actual balcó, la llinda de la qual ens mostra relleu ondulat, que s'integra al paredat d'aquesta façana. Aquest tram de carrer finalitza amb un segon pas cobert, delimitat per dos portals d'arc rebaixat i cobert amb un entramat de fusta. El seu portal exterior dona a un costat de la plaça de l'església del poble.

Si hi pot haver algun tret ‘positiu’ en aquesta situació d’asfíxia econòmica a la que ens sotmet el Regne d’Espanya, serà sens dubte el ‘ forçat’ descobriment de Catalunya, per a molts catalans.