dilluns, 1 d’octubre del 2012

IN VITA E IN MORTE DE MANUEL JOAQUIM RASPALL I MAYOL

Malgrat el seu naixement a Barcelona, el 24 de maig de 1877, Manuel Joaquim Raspall i Mayol és l’arquitecte per antonomàsia de la Garriga.

Era el segon de quatre germans fruit del matrimoni de Joaquim Raspall i Masferrer, veí de Barcelona, i Mercè Mayol, filla de can Mayol de la plaça de la Garriga.

L'any 1891 obtingué el títol de batxiller i el curs 1891-1892 s'incorporà a la universitat per a començar la carrera d'arquitecte.

Abans d'acabar els estudis, el 22 de juliol de l'any 1900, segons consta en la instancia presentada a l'Ajuntament en nom de la seva mare, va sol•licitar desmuntar i refer la casa materna, "can Mayol de la plaça" de la Garriga, situada al carrer dels Banys.


Ens cridaven l’atenció les margarides que comparteix també la casa del costat, assenyalada de número 1.

La carrera la va finalitzar quatre anys més tard (el 30 juny de l'any 1904), a l'edat de 27 anys, i el seu títol porta la data de 5 de gener de 1905.


El 22 de febrer de l'any 1906 es va casar amb Esperança Linares.


El 1 d'agost de 1906 fou nomenat arquitecte municipal de La Garriga.

El Vallès del temps de Raspall es va veure transformat pel fenomen de l'estiueig, que va comportar un desvetllament econòmic, afavorí el comerç, les relacions directes amb Barcelona, el desenvolupament de certs serveis (fondes i balnearis) i, sobretot a l'estiu, oferí espais lúdics per a l'organització de festes, trobades literàries o teatrals. Raspall va participar activament en moltes d'aquestes activitats, com ara les Festes del Bosch i del Teatre de la Naturalesa de La Garriga, durant els anys 1911 i 1914.

El 15 de setembre de 1937 va morir a la casa de La Garriga i va ser enterrat al cementiri de la Doma.


El Manuel Navas Ortiz, treia les herbes del seu nínxol, per tal que l’Antonio Mora Vergés pogués retratar-lo.

http://arquicatalana.blogspot.com.es/2010/05/manel-joaquim-raspall-i-mayol.html
http://www.lagarriga.cat/cdh/content/casament-den-raspall-sortida-de-lesglesia-0