De la descripció tècnica reproduïm : Riudabella és una granja que es va convertir en mansió fortificada. L'edifici principal està format per un cos rectangular de tres pisos i golfes i cobert a dues vessants; a banda i banda hi ha una torre, una coberta a quatre vessants i l'altre té la coberta plana i està decorat amb arcs de mig punt a la part superior. En un costat hi ha una terrassa amb merlets acabats en punxa i petites torres circulars a les cantonades. Totes les obertures són amb llindes excepte en una de les torres que hi ha una galeria feta amb finestres d'estil gòtic amb arquets, fines columnes, relleus i calats. Tot el recinte està envoltat per una muralla amb merlets acabats en punxa i porta la data "1769".
A la pàgina web de Riudabella trobem : Després que Ponç II de Cervera va reconquerir aquestes terres als àrabs vers el 1132, Ramón Berenguer IV, comte de Barcelona, les entregà a l’abadia de Fontfreda l’any 1150 per fundar el monestir de Poblet.
Riudabella es va convertir en una de les granges cistercenques més actives de la zona; sofrí com d'altres granges i possessions de Poblet l’assaltaments per part dels pobles veïns (a la fi del segle XIII, per veïns de l'Espluga; a mitjan segle XIV per servents de Berenguer de Jorba, que pretenia drets sobre Vallclara).
El 1392 el monestir comprà a Joan I els drets judicials sobre el lloc.
A la segona meitat del segle XV l'abat Delgado hi féu diverses construccions i hi bastí també la capella, a la clau de volta de la qual figuren les seves armes.
Al llarg dels segles XVI-XVIII els abats pobletans feren diverses millores en aquesta granja, la més activa del cenobi, dedicada bàsicament al conreu de cereals, vinya i safrà i a la cria de bestiar.
El segle XIX va ser demolidor pel patrimoni històric de Catalunya :
El 1809 el monestir de Poblet – i tot el que li pertanyia - fou saquejat pels francesos i el 1811 confiscat fins l’any 1913 en que es va permetre el retorn els monjos.
Durant el Trienni Liberal (1820-1823), els anticlericals saquejaren el monestir, i les granges dependents.
El 1835 es produí l'exclaustració dels cinquanta monjos, onze conversos i onze novicis de Poblet i la venda de totes les seves propietats. Amb la complaença , quan no la clara complicitat de l'Estat Español, tot va restar abandonat a mans de saquejadors i destructors. El monestir va ser saquejat a consciència, convertit en pedrera dels pobles pròxims i a mercè de qualsevol que s'hi acostés.
La Comissió de Monuments de la Província de Tarragona, organisme responsable del monestir des del 1857, no va millorar-ne la situació, car la rapinya va ser emparada pel funcionariat local i pel mateix governador civil, arribant-se a donar llicències per a la recerca de suposats tresors amagats pels monjos; llegendes facilitades per l'antic esplendor del cenobi.
Els governs espanyols es van mostrar greument negligents amb la protecció del monument, i les seves possessions, a diferència del que es va fer amb altres panteons reials castellans.
Els espanyols en això de ‘ dessolar la terra’ son els millors.
El 1841 la granja-castell de Riudabella va ser adquirida en subhasta pública per Pere Gil i Babot (Tarragona, 15 de setembre de 1783) Barcelona, 10 de febrer de 1853) fundador de la Sociedad Catalana para el Alumbrado por Gas, empresa precursora de Gas Natural.
L’Any1860 s’inicià el procés de restauració fins arribar al estat actual de recinte emmurallat, sota la tutela i gestió dels hereus de la família Gil Moreno de Mora.
Ens hauria agradat accedir a la Capella de la que desconeixem l’Advocació. Ho demanarem – com també pel que fa a Milmanda – a l’Arxiu Gavin, al Monestir de les Avellanes.
Sou pregats de fer les vostres aportacions i/o rectificacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada