A la part superior conserva els merlets. El mur té un gruix de 5 pams que a la base s'eixampla fins a 7 pams. Adossada a la banda exterior hi ha una torreta de guaita amb espitlleres.
La torre és el darrer testimoni que resta de la segona muralla de la vila. El primer recinte emmurallat arribava fins a l'extrem del carrer Cavallers, actual Escayola, però la vila va continuar creixent fora muralla conformant el Raval i el carrer Montserrat.
Les guerres i les successives epidèmies al llarg del segle XIX, crearen un sentiment d'inquietud que motivà a moltes famílies dels voltants a traslladar-se a la vila. Alguns, amb més possibilitats, fins i tot, preferiren traslladar-se a Barcelona, tot i mantenir i dirigir el patrimoni de Sant Sadurní.
La torre, datada del 1873, s'aixecà durant la tercera guerra carlina (1872-1875). Les incursions i amenaces de les partides carlines obliguen a fortificar la vila construint nous panys de muralla i torres que protegissin els nous carrers. És l'única de planta octogonal, ja que a diferència de la resta, de planta circular, aquesta quedà a càrrec dels enginyers de l'exèrcit. Es construí sobre terrenys cedits pels Formosa a condició que un cop fos innecessaria es retornés els terrenys a la propietat o s'abonés un pagament per l'expropiació.
Perduda la seva funció defensiva, es convertí en dipòsit d'aigua per la font que hi ha als seus peus i que li dóna nom: la font d'en Mingo
http://oslo.geodata.es/stsadurnia/textos/arquitectonic/1.pdf
El Penedès té molts atractius, el cava n’és un de molt important per descomptat, hi ha també però, molt a viure, castells, esglésies, ermites, edificis singulars, edificis escolars anteriors a la dictadura franquista ,....
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada