La incúria del
Fons Estudi de la Masia Catalana amb els que van ser els seus col·laboradors em
treu – literalment - de polleguera.
La incúria del Fons Estudi de la Masia Catalana amb els que van ser els seus col·laboradors em treu – literalment - de polleguera.
Can Basté és la construcció més vistosa del conjunt històric del carrer Pere d’Artés i una de les darreres masies que encara resten dempeus a Nou Barris. Com la capella de Santa Eulàlia i l’hostal de Ca n’Artés, es trobava a la vora de l’antic camí de Sant Andreu a Horta.
La història de Can Basté té mes de tres-cents anys i ha passat per diverses etapes fins esdevenir l’actual centre cívic. Sobre una torre medieval, havia estat propietat de Ramon de Sagarriga, i de La Puente, I Comte de Creixell (Alt Empordà ); al segle XVII es bastí una masia de teulada central més elevada i dues de laterals més baixes. Donat que el seu propietari a finals del segle XVIII era Antoni Nadal Darrer, ric fabricant de peces de roba anomenades indianes, el casalot es coneixia a la contrada com a Can Nadal.
El nom actual del casalot procedeix del masover Pau Basté, que aleshores administrava la masia i les terres de conreu. En aquesta època l’edifici va tenir una profunda transformació per dotar-lo d’un aire senyorial i es va convertir així en un casalot quadrat amb una teulada de quatre aigües.
Es construí també en aquest moment el pont que l’uneix amb l’església, tot coincidint amb l’ampliació d’aquesta. Les façanes de Can Basté, del pont i de l’església es van cobrir amb esgrafiats de motius geomètrics d’inspiració clàssica.
Aquestes millores i ampliacions van ser possibles gràcies a la prosperitat aconseguida amb la venda de vi, producte del conreu de vinya localitzada als voltants.
A partir del 1866 es va habilitar com a rectoria de la capella, erigida en parròquia per donar servei a la població cada cop més gran de la barriada de Santa Eulàlia.
A finals del segle XIX, el propietari era Pere Pous i Bases. Anys més tard, va passar al patrimoni de la família Marés, qui utilitzaria el casalot com a casa d’estiueig.
En aquest anys Can Basté hauria acollit també una escola de música.
El 1943 es adquirit pels Fargas, de Sant Andreu de Palomar. Hi viuran fins el 1955, quan es traslladen a Can Fargas (Horta). Posteriorment, hauria servit com a magatzem de flors artificials. L’any 1962 el mercat municipal de la Mercè va ser construït en terrenys annexes a Can Basté.
A partir d’aleshores Can Basté va entrar en un procés de ràpida degradació. Tot i així encara hi vivien als anys setanta algunes famílies al cos afegit dels baixos. Van anar marxant, un cop l’Ajuntament de Barcelona va adquirir el casalot.
Actualment, està gestionat per l’associació Turó Acció Socio Cultural (TASC), i organitzen nombroses activitats socials i culturals de lleure i participació ciutadana. Els darrers anys han fet del centre cívic Can Basté un important espai de referència fotogràfica.
No trobava la data en que es va produir la digitalització a l’excel·lent treball l’Estudi de la Masia Catalana Difusió del resultats d’una recerca del Josep Font Sentias ( Moià l'any 1963) , intueixo que la transcripció en llengua catalana de les dades dels registres fets majoritàriament en castellà, han estat una de les causes dels d’errors i/o omissions, sense excloure les “ alteracions “ dutes a terme per motivacions polítiques anticatalanes.
El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).
El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social. Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.
Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals, per evitar que la continuïtat del projecte. El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana, que l’acció del sionisme sobre Palestina.
L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.
Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?. Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem fent esment de l’autor de les fotografies.
No identificar de forma correcta els col·laboradors dels Fons Estudi de la Masia Catalana, és del tot inadmissible. Esperem a l’email castellardiari@gmail.com la confirmació en el seu cas de la identitat de Josep Maria de Cabanyes, Marian Vives i de Casanova , Giró, R., Eduard Mari, J. Dolcet , Jordi Audet,. ,..., i tots els que participaren en el projecte, identificats amb nom, cognoms, lloc i data de naixement i traspàs, que menys, oi?.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada