dilluns, 27 d’abril de 2020

CASA ANTONI NADAL I DARRER. CENTRE CIVIC DE NOU BARRIS. BARCELONA

L’Antoni Calvo em permetia accedir als seus àlbums, i escollia una fotografia de Centre Civic de Nou Barris, conegut ara com Can Basté.


https://www.facebook.com/photo.php?fbid=2255100291137&set=a.2255099971129&type=3&theater

http://mdc.csuc.cat/cdm/singleitem/collection/afcecemc/id/4251/rec/17

https://www.canbaste.com/historia/
Can Basté és la construcció més vistosa del conjunt històric del carrer Pere d’Artés i una de les darreres masies que encara resten dempeus a Nou Barris. Com la capella de Santa Eulàlia i l’hostal de Ca n’Artés, es trobava a la vora de l’antic camí de Sant Andreu a Horta.

La història de Can Basté té mes de tres-cents anys i ha passat per diverses etapes fins esdevenir l’actual centre cívic. Sobre una torre medieval, havia estat propietat de Ramon de Sagarriga, i de La Puente, I Comte de Creixell (Alt Empordà ); al segle XVII es bastí una masia de teulada central més elevada i dues de laterals més baixes. Donat que el seu propietari a finals del segle XVIII era Antoni Nadal Darrer, ric fabricant de peces de roba anomenades indianes, el casalot es coneixia a la contrada com a Can Nadal.

El nom actual del casalot procedeix del masover Pau Basté, que aleshores administrava la masia i les terres de conreu. En aquesta època l’edifici va tenir una profunda transformació per dotar-lo d’un aire senyorial i es va convertir així en un casalot quadrat amb una teulada de quatre aigües.

Es construí també en aquest moment el pont que l’uneix amb l’església, tot coincidint amb l’ampliació d’aquesta. Les façanes de Can Basté, del pont i de l’església es van cobrir amb esgrafiats de motius geomètrics d’inspiració clàssica.

Aquestes millores i ampliacions van ser possibles gràcies a la prosperitat aconseguida amb la venda de vi, producte del conreu de vinya localitzada als voltants.

A partir del 1866 es va habilitar com a rectoria de la capella, erigida en parròquia per donar servei a la població cada cop més gran de la barriada de Santa Eulàlia.

A finals del segle XIX, el propietari era Pere Pous i Bases. Anys més tard, va passar al patrimoni de la família Marés, qui utilitzaria el casalot com a casa d’estiueig.

En aquest anys Can Basté hauria acollit també una escola de música.

El 1943 es adquirit pels Fargas, de Sant Andreu de Palomar. Hi viuran fins el 1955, quan es traslladen a Can Fargas (Horta). Posteriorment, hauria servit com a magatzem de flors artificials. L’any 1962 el mercat municipal de la Mercè va ser construït en terrenys annexes a Can Basté.
A partir d’aleshores Can Basté va entrar en un procés de ràpida degradació. Tot i així encara hi vivien als anys setanta algunes famílies al cos afegit dels baixos. Van anar marxant, un cop l’Ajuntament de Barcelona va adquirir el casalot.

Actualment, està gestionat per l’associació Turó Acció Socio Cultural (TASC), i organitzen nombroses activitats socials i culturals de lleure i participació ciutadana. Els darrers anys han fet del centre cívic Can Basté un important espai de referència fotogràfica.

Avui 26.04.2020 , es permetrà que la quitxalla surti al carrer durant una hora, es passa doncs de l’arrest domiciliari , al regim “ general de presons” que permet estirar les cames al patí.

Algú presumeix de que això és possible perquè S’HAN FET BÉ LES COSES; els números ‘oficials’ però , confirmen que un dia mes el REINO DE ESPAÑA, manté el campionat d’Europa en quan a nombre de víctimes per milió d’habitants de la Covid.19, i el del món.
https://elpais.com/sociedad/2020/04/09/actualidad/1586437657_937910.html

Malgrat aquest èxit de la centralització política i administrativa, no ens sembla adequat recolzar la iniciativa del Miquel Iceta i Llorens (Barcelona, 17 d’agost de 1960)
https://www.elconfidencialdigital.com/articulo/politica/pincha-campana-pretendia-recoger-75-mil-firmas-apoyo-gobierno/20200408173051142556.html

Cap comentari: