A diferència de bona part les torres de la zona aquesta està molt ben documentada, ja que mossèn Sanç Capdevila Felip (Maldà, 11 de desembre de 1883 — Maldà, 19 de setembre de 1932) va localitzar i publicar el contracte de construcció que data de l'any 1562 en el qual s'especifiquen les seves característiques tècniques.[
La determinació de la seva construcció s'havia pres un any abans com a conseqüència dels actes de pirateria dels moros. Per tant, aquesta torre s'han situar en el context de les freqüents incursions de pirates moros que assolaren les costes durant els segles XVI i XVII.
Destaca sobre les altres torres associades a masos, de cronologia similar, pel fet de ser de grans dimensions i d'estar dotada de troneres per a peces artilleres. L'explicació rau en el fet que és una obra del comú de Tamarit i no d'un particular.
La construcció és circular, de 4,20 metres de diàmetre intern, 1,50 metres de gruix de murs i 0,80 metres de sortida en talús del sòcol. L'aparell és de maçoneria amb les obertures emmarcades per carreus. La porta d'accés es troba al nord, sobre el talús, i és de llinda. Està protegida per un matacà existent en la part superior de la torre. Actualment s'hi puja per una escala d'obra en la part exterior de la torre que és d'època moderna.
A l'alçada del primer pis hi ha tres troneres quadrades, vigilant el mar pel sud, est i oest. Per l'interior no hi ha accés a la planta baixa, que està reomplerta de terra. Una volta cupuliforme tanca el primer pis en la que hi ha un orifici quadrat de comunicació.
A la part alta es conserva un embigat de fusta, sota la terrassa, en molt mal estat.
https://dhac.iec.cat/dhac_p.asp?id_personal=194
Sanç Capdevila i Felip (Maldà, 11 de desembre de 1883 — Maldà, 19 de setembre de 1932) va ser un prevere, arxiver i historiador català.
Fill d'una família benestant, va estudiar al Seminari i a la Universitat Pontifícia de Tarragona. Va ser ordenat prevere el 19 de setembre de 1908. Va ser vicari de Sant Martí de Maldà, posteriorment vicari de Guimerà i ecònom de Forès.
Va ser el fundador i primer director de l'Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona (AHAT) des de 1920 fins al 1932. Tot i la seva formació autodidacta, va tenir accés als darrers avenços de l'arxivística, i els aplicà en la catalogació i ordenació dels arxius parroquials.
Va publicar algun opuscle sobre arxivística i un important nombre de monografies sobre els castells de Maldà i Arbeca, els santuaris del Tallat, la Bovera i Sant Magí de la Brufaganya, esglésies, confraries, etc. També va escriure diversos articles de temàtica històrica en diaris i revistes.[
També va investigar i recopilar, per indicació del cardenal Francesc d'Assís Vidal i Barraquer (Cambrils, Baix Camp, 3 d'octubre de 1868 - Friburg, Suïssa, 13 de setembre de 1943), la legislació eclesiàstica existent favorable a l'ús del català en la catequesi i la predicació.
L'any 1931 va ser nomenat, prèvia oposició, canonge arxiver de la Catedral de Tarragona. Va morir a Maldà el 19 de setembre de 1932
Si malgrat la gestió maldestra de les elits polítiques del REINO DE ESPAÑA superem la pandèmia , poseu Catalunya i tots els seus pobles, viles i ciutats a la vostra agenda per aquest 2020 i els anys que us calguin.
A pesar de la nostra infinita estultícia, tenim – encara – un país de primera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada