dissabte, 26 de juny de 2021

SANT MARTÍ DE MONTSENY D’AMUNT. EL MONTSENY. EL VALLÈS ORIENTAL

El Manuel Anglada i Bayés l’ Antoni Pladevall i Font (Taradell, Osona, 1934) i el  Jordi Camps i Sòria (Barcelona, 1959), escriuen de Sant Martí del Montseny:

https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-1839301.xml

Sant Martí es troba a uns 50 metres  del trencall de la carretera de Palautordera a Seva, al camí que va al Villar de la Castanya, i queda situada a 700 metres  d’altitud sobre el nivell del mar


Per anar-hi cal agafar el trencall a mà esquerra just en el quilòmetre 18 de l’esmentada carretera, on hi ha el camí que hi mena.


La capella queda a l’esquerra, vers migjorn i a uns 25 metres  del camí.  


En té la clau el rector de Sant Julià del Montseny, que resideix al costat de l’hotel de Sant Bernat


Sant Martí sembla una construcció molt antiga, modificada en temps moderns, falta  però, documentació per a confirmar-ho; les notícies més antigues que n’hem vist són dels anys 1581 i 1586, moment en què s’esmenta incidentalment, com si existís de temps. La seva estructura i l’ara que s’hi guarda, tot i que prové, segons diuen, de Sant Julià, són l’únic testimoni de la seva antiguitat.




 A mitjan segle XIX tenia la categoria d’ajuda parroquial i presidia el raval o hàbitat dispers, format per masos, conegut com Montseny d’Amunt.


Té culte i es troba ben agençada


La construcció no presenta cap característica romànica , sí tal vegada però, una construcció arcaica d’època pre-romànica, de planta sensiblement rectangular, d’una sola nau que comprèn l’absis cobert amb encavallades i cabirons de fusta i teula corba.


L’aparell, molt irregular, resta amagat per l’arrebossat.


Les tres úniques finestres són irregulars i molt matusseres, situades a les façanes de llevant i de migjorn.


La portalada, feta de maons de ceràmica motllurada igual que la de Santa Anastàsia, queda en la façana de ponent, on també hi ha un campanar de cadireta d’un ull, de construcció més moderna. Des de l’interior, on els paraments estan enguixats, es destaca una irregularitat en els murs de tramuntana, on hi ha tres mènsules per suportar una biga de l’estructura llenyosa de la teulada.


Al presbiteri hi ha l’ara romànica col·locada a l’inrevés, on es pot observar l’emmarcat i les formes decoratives d’un bordó en baix relleu.


La procedència d’aquesta ara considerada romànica.  sembla que és de Sant Julià. Està treballada en un bloc rectangular de gres, que fa 121 centímetres d’amplada per 93 de profunditat i entre 10 i 12 de gruix, i es troba invertida damunt un suport igualment monolític, com a resultat d’una intervenció recent segons sembla.


El que originàriament era la cara superior apareix amb elements decoratius de gran senzillesa que se situen cap a les vores, i que consisteixen en sengles figures de rombe als angles, en la zona rebaixada; aquesta és assolida mitjançant un doble esgraonament que emmarca la superfície. La tosquedat del treball és notòria, a part que el pas del temps també ha contribuït a donar un aspecte més rústec a les superfícies. A diferència d’altres exemplars, no sembla que contingui inscripcions, a no ser que la part avui afectada pel muntatge actual en presentés.

 

La peça ofereix escassos indicis per a ésser situada en el temps. Hom l’ha datada entre els segles X i XI.


A la comarca del Vallès hi ha un altre exemplar similar, bé que encara més senzill i problemàtic, a Santa Coloma de Marata (les Franqueses del Vallès). El motiu geomètric ens pot recordar els motius també angulars, de caràcter vegetal o animal dels grans exemplars de l’àrea llenguadociana oriental i catalana, sobretot d’entre les darreres dècades del segle X i les primeres de l’XI, com la de Quarante o la de la Seu d’Urgell(*). En tot cas, la interpretació que se’n faria en el cas del Montseny és extremament allunyada d’aquesta possible font, fet que s’adiu amb la tosquedat general ja assenyalada. D’aquesta manera, i sense descartar altres moments, mantenim la cronologia proposada per Salvador Alavedra Invers (Terrassa (Vallès Occidental), 5 d'abril de 1919 - Terrassa (Vallès Occidental), 15 de juliol de 2015 )


http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=29217